La Catalunya de tots.

La Catalunya independent necessita la gent de dretes , del centre i la d’esquerres. Tot i que CiU hagi reculat en nombre de vots, no vol dir que el procés cap a la independència s’hagi aturat sinó tot al contrari, la gent ha votat a partits més clarament independentistes. Tots aquells que retreuen a Convergència que encara tingui als no independentistes d’Unió com a companys de ruta han preferit votar a ERC, a la CUP o a la Colau, que també té independentistes a les seves files, i al final el nombre de vots afins al procés cap a la sobirania de Catalunya és més gran que abans.

Convergència i una part d’Unió són del tot necessaris pel procés i només cal que destriïn el gra de la palla.

A la futura Catalunya independent només s’hi pot arribar amb la participació dels independentistes de CiU, ERC, la CUP, ICV, i altres.

El procés no s’atura sinó que es prepara per a l’esprint final. A mi el dia 11 de setembre m’agradarà omplir la Meridiana al costat dels independentistes d’Unió, que n’hi ha alguns, i de la mà dels de la CUP. A la futura República Catalana hi seran presents els lluitadors pels drets socials i també els amants de l’ordre i  el seny, els treballadors que reclamen sous dignes, els joves que volen poder començar a treballar i els empresaris que veuen que només se’n podran sortir amb un país on no es decideixin les polítiques des de Madrid.

En un país com la nova Catalunya hi haurà dretes i esquerres, i gràcies a tots ells Catalunya haurà aconseguit la independència. S’ha d’acabar la manera de fer política dels partits tradicionals, el pensar que si no penses com jo no vals per res, l’odiar als partits de l’oposició perquè son uns torracollons, el menysprear al partit que governa perquè fa el que vol sense consultar a ningú.

Ha arribat el temps dels pactes, del saber renunciar una mica per aconseguir fites superiors, de parlar i escoltar, d’entendre que malgrat que l’altre no pensi com tu també té coses amb les que podem coincidir per avançar.

A la nova Catalunya també hi haurà gent que enyorarà ser espanyols i dependre de Madrid, aquests també hi seran i treballaran per tornar enrere, per continuar sent espanyols, fins que finalment entenguin i constatin que poder decidir des de casa és la millor manera per equivocar-se menys i governar millor.

A Catalunya hi serem tots, i tots hi serem necessaris.