Declaració de Sobirania

Fa uns mesos el Parlament de Catalunya va aprovar per majoria absoluta una “declaració de sobirania” que, per resumir-la, venia a dir que els catalans tenen “el dret a decidir” el seu futur, que la sobirania popular, pel que fa als interessos de Catalunya, recau exclusivament en els catalans i no en la totalitat dels espanyols.

A Madrid aquella declaració no els va semblar important ja que no tenia efectes jurídics que poguessin canviar la situació actual de les relacions entre Espanya i Catalunya, i per tant, al ser una declaració política, una més de les moltes que darrerament estan fent els polítics catalans que defensen el nostre dret a tenir un estat propi, no donava peu a anar més enllà en el procés sobiranista que Catalunya ha iniciat.

Però ai las!, resulta que aquella declaració de  sobirania, que els espanyols, per voler-la menysprear, i els catalans per no veure-la impugnada, declaraven que només tenia implicacions polítiques, ara és tan important que el govern espanyol, a través del fiscal general de l’Estat, la vol impugnar. El per què d’aquest canvi és que s’han adonat que al darrera d’una declaració de sobirania, tot i que no tingui efectes jurídics, hi ha una ferma voluntat de trencament de “l’estatus quo” actual, i la voluntat política de molts catalans de tenir un estat propi i, per tant,  que té un valor polític a nivell internacional,  i això si que els fa molta por. Penseu que, com que legalment Catalunya no aconseguirà ser un Estat a menys que Espanya ho autoritzi, i  això no ho volen fer, aquest tema finalment s’haurà de resoldre amb l’arbitratge internacional. A Espanya comencen a veure clar que aquesta vegada els catalans no anem de “farol” i si el nostre dret a decidir el futur de Catalunya se’ls  escapa de les mans i ho han de resoldre instàncies internacionals, veuen que realment hi ha possibilitats que aconseguim allò que ens estem proposant.

Cada cosa que fa el govern espanyol per impedir la voluntat majoritària dels catalans demostra que allò que abans semblava una quimera i per a molts era impensable, demà pot ser una realitat.

L’empenta que està demostrant el President de la Generalitat i tots aquells polítics sobiranistes de diversos partits que s’han compromès en defensar la llibertat de Catalunya i el seu dret a decidir el futur del poble català, cada vegada és més real i fa més por a Madrid.

Nosaltres, la gent del carrer, hem de fer d’altaveu d’aquest procés que ja no té aturador, hem de parlar-ne per fer bullir l’olla, hem de convèncer a aquells que encara no ho tenen clar, hem de penjar estelades i assistir a trobades sobiranistes, hem de cridar independència el minut 17’14 al camp del barça, hem de demanar al nostre Ajuntament que pagui els seus tributs a l’Agencia Tributària Catalana, en definitiva, hem de fer tot el que estigui a les nostres mans perquè, només si som molt visibles i alhora majoria, les nostres aspiracions tindran la legitimació necessària perquè esdevinguin una realitat.

Madrid ens ofega.

Bon Sant Jordi !!!

 

El Govern de Madrid no ens deixa respirar

El Govern espanyol està asfixiant l’economia catalana de tres maneres diferents. Per un costat imposa a la Generalitat  un objectiu de dèficit molt difícil d’aconseguir i que l’obliga a fer grans retallades al seu pressupost i a incrementar els impostos per poder tenir més ingressos.

Alhora, no arriben els diners de les transferències acordades en l’Estatut i en els pactes de finançament que l’Estat ha d’aportar a Catalunya pel finançament de la Generalitat,  i finalment l’Estat no deixa que alguna de les mesures, com ara taxes i impostos, que a contracor la Generalitat aplica per obtenir els ingressos necessaris per a subsistir, es puguin aplicar titllant-los d’inconstitucionals perquè envaeixen competències de l’estat.

Així per un costat, com que exigeixen contenció en els pressupostos, ens obliguen a no gastar i a retallar ( d’aquí les retallades en educació, sanitat, cultura, esports...)  fent que la Generalitat estigui mal vista pels ciutadans per aquestes politiques de contenció, i per l’altre costat li fan tirar endarrere alguna d’aquestes mesures ( evitant així que tinguin ingressos) i fent veure que no volen que els catalans hagin de pagar més impostos que la resta d’espanyols.

Això és una vergonya que no podem continuar consentint. Cal plantar-los cara i impedir que continuï aquesta opressió del govern de Madrid que no ens deixa viure i gestionar el nostre present per millorar la nostra situació actual.

Però com que el govern de Madrid no vol deixar-nos fer un referèndum per decidir el nostre futur i poder trencar aquest ofegament a que ens sotmet l’Estat, la única sortida que ens queda és que el Parlament de Catalunya, a on hi ha una majoria absoluta de parlamentaris que estan a favor de que Catalunya sigui un nou estat d’Europa, declari de forma unilateral la independència de Catalunya i demani que el dia 11, per la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya, el poble català surti al carrer a donar suport  a aquesta declaració.

Si l’any passat varem ser més d’un milió de persones els que varem anar a Barcelona a manifestar-nos a favor de la independència, tingueu per segur que enguany seriem prop de dos milions els que ompliríem els carrers de Barcelona i les portades dels diaris d’arreu del mon.

I qui podrà dir que no a 2 milions de persones ?

Gràcies a la intransigència del govern espanyol, cada dia tenim més prop la nostra independència !!

I pel qui encara tingui dubtes de la legalitat d’aquest procés, cal que sàpiga que el Tribunal Internacional de Justícia, el juliol del 2010 va sentenciar:

- Declarem que no existeix en el dret internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència

- Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona

- Declarem que en una societat democràtica, a diferencia d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica, quan sigui necessària, la legalitat.