"Escac" a Espanya

 

En aquest procés sobiranista que estem vivint entre Catalunya i Espanya s’està jugant una partida política d’escacs, ja que per sort ha quedat lluny l’època en que una situació com aquesta s’hauria resolt amb la força  de les armes. El dia 9 de novembre els catalans van votar massivament i van fer “escac” al govern espanyol i ara toca moure fitxa i jugar  a un Rajoy que cada cop està més acorralat i no para d’enrocar-se. Però fer un “escac” no vol dir que s’hagi guanyat la partida, per arribar al “escac i mat” encara ens caldrà continuar jugant i movent fitxes amb estratègia i intel·ligència.

La partida pot ser encara molt llarga, Espanya no es rendirà ni demanarà taules, i per tant hem de ser prou pacients i intel·ligents com per no perdre l’avantatge que hem aconseguit amb les votacions del 9 de novembre. No podem perdre el temps però tampoc podem cometre una errada que ens faci perillar la victòria que cada vegada tenim més a prop.

El dia 9 de novembre, a Sant Fruitós, prop de 4.000 persones van anar a votar, tres vegades més que en la consulta popular que uns quants voluntaris vàrem organitzar el 10 de juny del 2010. En ambdós casos el resultat de les consultes no podien tenir valor jurídic, però sí polític, i la diferència és que cada cop hi ha més gent que no té por quan sent a parlar d’independència, que ja no té por de reclamar-la en una consulta, que no té por i fins hi tot s’atreveix a intentar convèncer a familiars, amics i veïns perquè també li facin costat i junts treballin per aconseguir-la.

El diumenge dia 9, 4 santfruitosencs vam fer de voluntaris al poble del Pont de Vilomara i per això jo no vaig poder viure l’alegria de la meva família, amics i companys al anar a votar a les meses de l’institut del nostre poble, però us asseguro que vaig tenir un sentiment molt especial quan, a l’hora del recompte dels vots, la cara dels voluntaris del Pont de Vilomara era de total felicitat. Penseu que en un poble governat pel PSC-PSOE, que segons m’explicava el coordinador del local, l’alcalde no havia volgut cedir cap espai municipal per a poder votar fins la darrera setmana, van veure que la quantitat de gent que havia anat a votar superava les 950 persones, ells que es pensaven que no serien gaires més de 500, i que arribar a les 750 ja seria un èxit.

Ja ha passat el 9N. Ja hem superat la incertesa i la por del que podia passar aquell dia després de tantes amenaces del govern espanyol i del desinterès que encara té força gent per la política i el procés sobiranista.

Ara estem contents pels resultats però hem de continuar la partida per guanyar-la i per això ens cal paciència, il·lusió, i molta determinació per no afluixar, hem de ser més intel·ligents que els nostres contrincants.

Hem de jugar fort per fer “escac i mat” al govern espanyol i aconseguir la nostra llibertat.

11 de setembre del 2014

Pas a pas

Hi ha moments a la nostra vida en què les incerteses ens atabalen i que ens fan dubtar de tot plegat.

Aquest estiu sembla més llarg del que solien ser els estius passats, que amb les vacances el temps semblava córrer molt depressa i, sense gairebé adonar-nos-en, ja tornàvem a treballar i a pensar en les vacances de Nadal.

Enguany un seguit d’esdeveniments poden fer pensar que tot va al ralentí i això pot exasperar a més d’un. Coses tant diferents com poden ser el cas de corrupció de la família Pujol Ferrusola, els fitxatges de jugadors del Barça, la crida per la manifestació del proper 11 de setembre, la convocatòria de la consulta del 9N, la guerra de Ucraïna, les constants declaracions de tots els partits polítics......

Massa coses ens envolten i no ens permeten estar prou tranquils i ser conscients que estem en un període de la nostra vida que passarà a la història de Catalunya, d’Espanya i del món.

Molta gent comença a estar cansada de tot plegat, de la crisi econòmica, dels polítics, de la premsa i de que res sembla avançar prou ràpid en la bona direcció i que ens permeti iniciar una nova era més il·lusionadora que la que ens ha tocat viure aquests darrers anys.

Permeteu-me un consell per superar, si és que us hi sentiu immersos, aquest estat d’ànim pessimista que aclapara a força gent. Anem pas a pas, el millor és fixar-nos en allò que ens queda més proper i resoldre els dubtes que puguem tenir i deixar per més endavant tota la resta de temes que poden esperar una mica més, no vulguem començar la casa per la teulada, de mica en mica s’omple la pica, que diuen alguns dels refranys catalans.

Ara cal pensar en la manifestació del dia 11 de setembre a Barcelona. Cal que omplim els carrers i que el món sàpiga que volem ser un país normal.

A hores d’ara hi ha molta gent que, tot i que té previst anar a la manifestació de la diada, encara no s’ha inscrit perquè, a diferència de l’any passat, es farà a Barcelona i en dos carrers molt concrets. Això pot fer dubtar a més d’un al respecte de l’èxit d’aquesta manifestació que tornarà a marcar un punt d’inflexió en el procés sobiranista.

Per tant, si encara no ho heu fet, inscriviu-vos i deixeu que els dies passin tranquil·lament fins l’onze de setembre, i si ja esteu inscrits, recordeu als familiars, amics i coneguts que cal fer-ho. https://www.araeslhora.cat/ca/

El dia 11 de setembre tots a Barcelona i, del que passarà després, ja en parlarem l’endemà. 

Ara cal fer pinya !!

Ara és l’hora de fer pinya i anar tots junts.

Tots nosaltres hem crescut sentint com per definir posicions i creences politiques o socials es parlava de dretes i esquerres, de treballadors i empresaris, de castellans i catalans, de vells i joves, de “progres” i “carques”, de gent de missa i descreguts, i per això em va semblar molt encertat el que en Pere Cardús fa pocs dies escrivia a Vilaweb al respecte de tota aquesta mena de classificacions, ell deia que no son res més que velles etiquetes, una simplificació del debat polític. És una cotilla que ens impedeix de millorar com a societat. Fruit d’aquestes reflexions en Pere Cardús ens deia “Potser carreguem massa responsabilitat en el nou estat català que naixerà aviat, però proposo que aquesta sigui una qüestió que també mirem de resoldre. L'obertura democràtica que hem d'impulsar en aquesta nova etapa ha de servir per a discutir idees i no ideologies; per a tenir propostes i no colors; per a conèixer polítics i no sigles de partit. No sé si la independència ens permetrà de fer tant com li demanem. Però enriquir els eixos del debat polític i fugir de la simplificació dreta-esquerra ens ajudarà a millorar tots els altres debats que hem de fer. El dia que la política la fem així, creixerà l'audiència televisiva dels debats parlamentaris i potser els hauran de fer a tres quarts de nou del vespre.

L'excés d'ideologia fa que polítics i ciutadans acabin veient la realitat a través dels dogmes i no de l'experiència i la raó. La societat --i especialment els mitjans de comunicació-- penalitza que un polític canviï d'opinió. Diria que això passa en bona part per culpa d'aquest encotillament ideològic. Per això sempre recordo l'aforisme de Joan Fuster: 'Reivindiqueu sempre el dret de canviar d'opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.”

Si feu memòria, en les dues darreres manifestacions del 11 de setembre s’hi podien veure gent de dretes i esquerres, treballadors i empresaris,  castellans i catalans,  vells i joves, “progres” i “carques”, gent de missa i descreguts i això va ser el que més va impressionar a comentaristes d’arreu del mon, que tots volíem el mateix.

Ara no és hora de fer diferencies, ara és l’hora de fer pinya i d’anar tots junts !!

9 de Novembre

 

'Un país normal'

Omnium Cultural va realitzar fa uns dies la primera acció massiva del 2014  a través de la campanya "Un país normal", en la que es van repartir més de 100.000 fulls volants a prop dels transports públics (boques de metro, estacions de tren i Ferrocarrils, estacions d'autobusos...) amb el lema: '9N. És normal que responguem quan per fi ens pregunten', per fer arribar a tothom l'argumentari de la campanya i consolidar la consulta del 9N en l'imaginari col·lectiu.

Les circumstàncies polítiques i econòmiques que està vivint la societat en general i el nostre país en particular, han fet possible arribar a un punt en què  tenim al nostre abast aconseguir la independència de Catalunya, però encara hi ha molt a fer i campanyes com aquestes han de fer possible mantenir  encesa la flama de la il·lusió en aquelles persones que ja ho tenen clar i despertar la curiositat i l’interès en aquelles que encara no s’ho han plantejat.

Es diu que la via catalana va mobilitzar a dos milions de persones per reclamar la independència de Catalunya i per això només cal pensar que, tant si hi vàreu anar com si no, si tots els que desitgem que el nostre país esdevingui un estat lliure som capaços de convèncer a una persona de les que encara dubten o ni s’ho han plantejat, haurem aconseguit ser una majoria tan gran que ningú podrà aturar aquest procés que ens portarà a la independència,  i a tenir l’oportunitat de veure néixer un nou estat  on res serà fàcil però tot serà possible.

Només cal que cadascun de nosaltres siguem capaços de convèncer a una persona, només a una, i ningú ens podrà aturar. No deixeu que altres facin tota la feina que encara cal fer, tingueu la satisfacció de contribuir en aquest procés històric aportant el vostre gra de sorra convencent a una persona perquè quan arribi el moment voti a favor d’una Catalunya independent.