Hi ha coses que no s'entenen i sembla que a ningú li importi que
passin. Deixeu-me que m'expliqui i segur que estareu d’acord amb mi en que cal
fer-hi alguna cosa.
Quan els grecs van instaurar la democràcia com a forma de govern,
aquesta manera d’entendre la política es fonamentava en el fet que la gent es
trobava a la plaça del poble, es debatien els problemes que afectaven a la
comunitat i entre tots es cercava la solució que a la majoria els semblava
millor. La democràcia, que és una paraula que etimològicament vol dir “el
govern del poble”, està en boca de tots i
per a la majoria és considerada la millor forma de govern. Avui en dia
la gent ja no es pot reunir a les places dels pobles per decidir com cal actuar
i s’ha delegat en el vot dels
ciutadans, amb el que escullen els seus representants o bé opinen al respecte
d’una pregunta que se’ls fa, la manera d’exercir la democràcia.
Cada 4 anys escollim els nostres representants al govern central, a la
Generalitat o a l’Ajuntament del nostre poble, i de tant en tant se’ns ha
demanat la nostra opinió, convocant un referèndum, per si estem d'acord amb la
Constitució, en formar part de l'OTAN o amb el nou redactat de l’estatut
d’autonomia. Així és com en la democràcia els ciutadans expressem la nostra
opinió i podem decidir allò que volem i,
si tenim la sort que som una majoria que ho volem, el nostre vot esdevé una
realitat. Ara bé, si no és així i som minoria, hem d’acceptar la voluntat dels
altres i continuar treballant perquè en el futur puguem ser majoria i guanyar
les eleccions per fer valer la nostra opinió.
Ara es parla molt del dret a decidir que hauríem de tenir els catalans
pel que fa al nostre futur, però resulta que tot i que la majoria dels catalans
voldríem convocar un referèndum i poder opinar, hi ha qui creu que això no es pot fer i per tant no ens volen deixar
decidir el nostre futur. Deixant de banda la pregunta que es pugui fer en un
referèndum, si la majoria de la població desitja fer-lo, impedir-ho és
antidemocràtic i aquí és on volia anar a parar.
No s’entén que en una democràcia no es permeti que la gent opini al
respecte de quin ha de ser el seu futur. No estem parlant del fet que un grup
reduït de persones o poc representatiu de la població d’un país vol ser
consultat, sinó que la majoria absoluta dels catalans, representada pels
diputats escollits en el parlament de Catalunya, són partidaris de celebrar un
referèndum per decidir el nostre futur, i
la resta de diputats, la minoria del Parlament, no ho volen permetre.
La democràcia es basa en acceptar l’opinió de la majoria. Ara, però, a Catalunya hi ha una minoria que vol impedir que la
gent pugui decidir lliurement el seu futur perquè deu tenir por de perdre el
referèndum. Alguns socialistes, la gent del Partit Popular i del partit dels
Ciutadans no volen que la resta de catalans puguin opinar per por que el
resultat del referèndum sigui la independència de Catalunya, però això , com diria
un infant, " no s'hi val", en democràcia hi hem d'estar a les verdes
i a les madures i cal acceptar el resultat de les votacions, tant quan ens són
favorables com quan van en contra dels nostres interessos.
No s’entén que hi hagi “demòcrates” que no vulguin que la gent opini i
davant d’això caldrà fer-hi alguna cosa. Parlar-ne i intentar fer-los adonar
d’aquest contrasentit és una possibilitat però molt en temo que aquest
“demòcrates” de paper mullat no tenen ganes d’escoltar ni de parlar-ne. Arribats
a aquest punt caldrà que siguin els nostres representants polítics, els
diputats que tenen la majoria absoluta al Parlament de Catalunya els que facin
realitat els nostres anhels i declarin, si cal, la independència de Catalunya.
Llavors nosaltres els haurem de fer costat, costi el que costi, i així podrem
fer realitat la voluntat de la majoria dels catalans i iniciar un nou camí , en
llibertat i democràcia, com a un nou estat d’Europa.
