La Catalunya de tots.

La Catalunya independent necessita la gent de dretes , del centre i la d’esquerres. Tot i que CiU hagi reculat en nombre de vots, no vol dir que el procés cap a la independència s’hagi aturat sinó tot al contrari, la gent ha votat a partits més clarament independentistes. Tots aquells que retreuen a Convergència que encara tingui als no independentistes d’Unió com a companys de ruta han preferit votar a ERC, a la CUP o a la Colau, que també té independentistes a les seves files, i al final el nombre de vots afins al procés cap a la sobirania de Catalunya és més gran que abans.

Convergència i una part d’Unió són del tot necessaris pel procés i només cal que destriïn el gra de la palla.

A la futura Catalunya independent només s’hi pot arribar amb la participació dels independentistes de CiU, ERC, la CUP, ICV, i altres.

El procés no s’atura sinó que es prepara per a l’esprint final. A mi el dia 11 de setembre m’agradarà omplir la Meridiana al costat dels independentistes d’Unió, que n’hi ha alguns, i de la mà dels de la CUP. A la futura República Catalana hi seran presents els lluitadors pels drets socials i també els amants de l’ordre i  el seny, els treballadors que reclamen sous dignes, els joves que volen poder començar a treballar i els empresaris que veuen que només se’n podran sortir amb un país on no es decideixin les polítiques des de Madrid.

En un país com la nova Catalunya hi haurà dretes i esquerres, i gràcies a tots ells Catalunya haurà aconseguit la independència. S’ha d’acabar la manera de fer política dels partits tradicionals, el pensar que si no penses com jo no vals per res, l’odiar als partits de l’oposició perquè son uns torracollons, el menysprear al partit que governa perquè fa el que vol sense consultar a ningú.

Ha arribat el temps dels pactes, del saber renunciar una mica per aconseguir fites superiors, de parlar i escoltar, d’entendre que malgrat que l’altre no pensi com tu també té coses amb les que podem coincidir per avançar.

A la nova Catalunya també hi haurà gent que enyorarà ser espanyols i dependre de Madrid, aquests també hi seran i treballaran per tornar enrere, per continuar sent espanyols, fins que finalment entenguin i constatin que poder decidir des de casa és la millor manera per equivocar-se menys i governar millor.

A Catalunya hi serem tots, i tots hi serem necessaris.

llistes fantasma

Les eleccions i els candidats fantasmes

Llistes fantasma o candidats fantasma, aquestes són els qualificatius que darrerament sentim a dir força, ara que s’apropen les eleccions municipals. Pel que es veu hi ha partits que posen a les seves llistes a persones que no tenen res a veure amb el poble o ciutat al qual es presenten.

Això, que en algun cas pot estar justificat, ja que la persona en qüestió pot viure al poble del costat però tenir una relació molt estreta i directa amb el poble en el que vol ser Regidor, no ho és en absolut quan les persones que formen part d’una llista no tenen la més mínima relació amb el poble, ni per tant en coneixen els seus problemes i necessitats.

S’estan descobrint diversos casos de llistes, principalment del PP i del PSC, que van en aquesta línia i que demostren fins a quin punt aquests partits s’han allunyat de la realitat de Catalunya i dels que fins ara eren els seus possibles votants.

Deixeu-me que posi només dos casos, dels centenars que hi ha de coneguts, que exemplifiquen molt bé el que us estic explicant.

El Sr. Joan Carles Canongia és un diputat del PSC que viu a Manresa  i es presenta com a cap de llista del poble d’Omellons, a les Garrigues, un municipi de 240 habitants del qual ell mateix ha declarat en una entrevista a la ràdio, que només en sap que hi fan un oli molt bo.

I si parlem de les llistes fantasmes del PP  l’esperpent arriba a situacions que podríem dir que insulten la intel·ligència dels electors. A Sant Joan de les Abadesses, un poble del Ripollès, la llista del PP esta formada per gent de l’entorn del municipi de Getafe, Madrid. Ja m’explicareu què en pot saber aquesta gent del que cal per governar a Sant Joan de les Abadesses.

Però per què aquests partits presenten aquestes llistes o candidats fantasmes?. Bàsicament perquè en aquests municipis no hi tenen gent que  pugui representar els ideals i maneres de fer del seu partit, i perquè de cara als mitjans de comunicació no volen donar la impressió, abans de les eleccions,  que han perdut la seva representació a molt municipis i per tant que el seu pes específic en la política municipal està baixant i tindran menys representants que en anteriors eleccions.

Vaja, que volen fer veure que continuen estant presents a molts municipis i que molta gent encara els vol votar, quan la realitat és una altra.

La presentació d’aquestes llistes son lícites perquè la llei ho permet i els partits ho aprofiten, però fer-ho no deixa de ser un engany als votants, ja que no saben que aquelles persones no poden defensar els seus interessos de la mateixa manera que ho farien els que formen part de les altres llistes del poble.

Conec un corrupte

Jo conec un corrupte, de fet hauria dir que sóc un corrupte, però com que tot  el que queda per escrit pot ser utilitzat en contra meva, diré que en conec un que no sóc jo.

És una persona del poble que alguna vegada ha pagat factures sense IVA i per tant és un defraudador fiscal que perjudica a tota la societat. Si ara que estem en el període en el que cal fer la declaració de la renda revisem les malifetes d’aquesta persona, veurem que possiblement durant tot el 2014 ha defraudat més de 25 €. Això que a ell li pot semblar que no suposa cap delicte perquè són molt pocs diners els que defrauda, no és excusa perquè ho justifiqui i ho continuï fent.

Si tothom fes el mateix, els 25 € d’aquest personatge es podrien convertir en una quantitat molt gran.

Si per exemple 4 milions de contribuents defrauden anualment 25 €,  això suposa un frau de 100 milions d’euros i això ja seria molt més important per les arques de la hisenda pública. Us imagineu quina quantitat de milions anirien a parar a l’administració si de cop i volta tota la població deixés de defraudar ?

I si 1.000 persones riques, d’aquelles que són realment riques i que sembla ser que defrauden molt, com el Srs. Rato, Bárcenas, Millet, Pujol, Botin i sobretot les grans empreses Apple, Endesa, Banc Santander, Rumasa, paguessin a Hisenda tot el que haurien de pagar ?

Llavors estaríem parlant d’una recaptació de milers de milions d’euros que servirien per fer una societat més justa i igualitària.

A Catalunya hi ha corruptes i a Espanya encara més, perquè és a on hi tenen la seu la principals fortunes i empreses del país.

Què hem de fer perquè això no sigui així, perquè tota la societat sigui conscient que la contribució a la hisenda pública sigui quelcom percebut com un benefici per a tots i no com un robatori de l’estat als treballadors, a aquells que ens tenen la nòmina controlada, i que en canvi no controla a les grans empreses, ni als més rics ?

Calen unes lleis estrictes i sobretot una justícia que actuï sense dilació ni interferències polítiques davant dels defraudadors. Cal que els grans defraudadors paguin els diners que han defraudat, les multes que els corresponguin i que vagin a la presó. Només així els defraudadors de poble, aquells milions de contribuents que són com el que jo conec, tindran clar que no val la pena defraudar, que si tothom compleix correctament tots en sortirem beneficiats.

Però això és possible a Espanya?.... jo crec sincerament que no. La història ens recorda que l’estat espanyol i més concretament l’entorn dels seus governants, sempre han estat envoltats de corrupció i n’han fet una forma de viure que la veuen com a normal i lògica. Els que manen s’omplen les butxaques i deixen que els més propers a ells facin el mateix. D’aquesta manera tots estan igual d’implicats i ningú denuncia a ningú ( tot i que això, per sort, a vegades no és així)

Els catalans tindrem el 27 de setembre la possibilitat única de votar a aquells partits polítics que volen dotar-nos d’un nou país, on tot estarà per fer i on s’haurà de començar de zero. Un nou país al que caldrà dotar de  les estructures d’estat que ara no fan possible regenerar el país en què vivim, que seran noves i que necessàriament han de ser més bones i justes.

Jo, quan això sigui una realitat em comprometo, ara fins i tot per escrit, a no defraudar mai al meu país i a vetllar perquè el nou estat català sigui un país a on els defraudadors no hi tinguin cabuda i que a aquells que malgrat tot hi siguin, la societat i la justícia els condemni pel seu delicte.