Ja n'hi ha prou.

Avui ens trobem en la mateixa situació que l'any 32 !! reclamant millores en una llei, l'Estatut, que necessariament han de tenir el vist i plau d'aquells que ni llavors, ni ara, ni mai estaran disposats a escoltar-nos.
Els nostres polítics continuen sense tenir-ho clar i ens aboquen constantment a una picabaralla amb Espanya que no és possible guanyar. Demanar millores en l'estatut i més autogovern per Catalunya topa frontalment amb la idea d'una Espanya unida que és la que es defensa arreu de l'Estat i que sempre tindrà majoria en el Parlament espanyol, que és qui ha d'aprovar qualsevol petició de Catalunya.
Ha arribat el moment de dir prou, de dir-los que no volem continuar dins de l'Estat espanyol ni d'estar sotmesos a les seves lleis ni a les seves institucions.
Hem d'independitzar-nos de forma unilateral, la única manera possible de fer-ho, i començar una nova etapa de la nostra historia amb la creació d'un estat propi dins del marc de la Unió Europea i afrontar amb valentia tot el que això suposi.
Si els nostres polítics no tenen clara aquesta via, els hi hem de fer veure nosaltres. El dissabte 10 de juliol un bon nombre de persones de les que varem anar a la manifestació ja els ho dèiem clar i català.
Cadascú de nosaltres, dins de les nostres possibilitats, hem de fer ressò d'aquesta via, la única possible, i aconseguir que els polítics als que siguem capaços d'arribar entenguin que han de canviar els seus plantejaments.
Som una nació i tenim dret a decidir lliurament el nostre futur !
Això que mai entendran ni acceptaran els espanyols, hem d'aconseguir que entenguin i acceptin tots els catalans.

10 de juliol. Un clam per la Independència.

Aquest dissabte varem viure un dia històric, 33 anys després d'aquella gran manifestació en la que reclamàvem " Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" tornàvem a baixar a Barcelona per reclamar ara ja la Independència.
De llibertat encara no la tenim tota, hi ha gent encausada i empresonada per cremar banderes espanyoles o tirar a terra el toro d'Osborne i de l'estatut val més no parlar-ne, perquè és una vergonya el que ha fet Espanya amb la que havia de ser la nostra llei fonamental, l'Estatut.
Ara ja només ens queda demanar Independència, encara que de moment alguns dels que el dissabte eren presents a la manifestació es pensen que l'autonomia encara te futur, aviat la realitat a la que ens aboca l'actitud del govern del PSOE i del PP els farà canviar d'opinió.

El temps ens donarà o ens prendrà la raó, però les coses estan canviant i els únics que poden posar pals a les rodes d'aquesta nova Catalunya que s'apropa, son els polítics catalans si no son capaços d'aprofitar aquesta força que el poble els està donant.

Amb un somriure als llavis milers de persones i famílies senceres van reclamar el que fa 15 anys encara els feia por, i pel que només 40 endarrera hauríem estat empresonats, la Independència.
Aquest crit per la independència s'estén com una taca d'oli que no te aturador i que, més d'hora que tard, ens portarà a obtenir l'Estat Català i amb ell la llibertat que fa tants anys que reclamem.
Tots plegats hem de ser conscients que demanar a Madrid no ens porta a enlloc, que ha arribat l'hora de prendre allò que és nostre i que mai ningú ens hauria d'haver pres, la nostra llibertat de ser catalans, de decidir el nostre futur, de tenir un estat propi que representi el que som i sempre serem, una nació.

25 d'abril

A Sant Fruitós hem fet historia. 1.668 persones van voler exercir el dret fonamental de la democràcia, el de votar per poder dir el que desitges, i van participar en el referèndum sobre l’autodeterminació. Quan escric aquestes línies, encara cansat després de 6 mesos d’intensa feina i d’una jornada esgotadora que ens han permès organitzar i celebrar la consulta popular d’aquest diumenge 25 d’abril, penso que ha valgut la pena la feina feta i que cal felicitar a tots els que van anar a votar, tant pel si, com pel no o amb el vot en blanc. D’aquesta jornada se’n poden fer moltes valoracions i crec que és necessari fer-les per tal que en puguem treure alguna cosa de profit.

El diumenge 1.551 persones van dir SI a la pregunta “ està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la unió europea ? ”. Això és molt important ja que no fa gaires mesos era impensable que es pogués fer aquesta pregunta i que tanta gent contestés que si. Només per això ja ha servit de molt fer el referèndum. Molts dels que van anar a votar, jo entre ells, no ens havíem parat a llegir amb deteniment el text de la pregunta, alguns ni tant sols se l’havien llegit. La gent tenia més o menys clar que es votava per la independència de Catalunya i d’altres que es feia per alguna cosa que interessava a tots els catalans, que calia votar que si, i que si podíem fer-ho , o aquell conegut els havia dit que calia fer-ho, s’havia de fer i tots contents. De cop i volta a sant Fruitós hi han hagut 1.551 vots independentistes i això era impensable fa mig any. Aquesta gent a votat i ningú a anat a la presó com podien creure alguns dels més grans, ni ha sigut una “xarlotada” com podien creure els més desencisats de la política.

Entitats com la Coral van col.laborar en la diada festiva.

Les votacions van ser serioses i festives alhora.

Expectació durant el recompte dels vots !!!

Celebració després del recompte de vots i un cop acabada la feina !!

Força gent, tot i estar farta de moltes coses i especialment de la política, ha sortit al carrer i ha votat. També hi ha qui no ho ha fet i és comprensible i lògicament acceptable. El que és absolutament inacceptable és que els polítics, aquells que cada vegada que hi ha un referèndum o unes eleccions ens demanen que votem, aquesta vegada no ho hagin fet. Un polític, i més concretament un Regidor, ho és perquè la gent l’ha escollit en una votació en la que ell ha demanat a la gent que surti a votar. Crec que no és ètic ni acceptable que quan a un polític no li agrada la pregunta que es fa en un referèndum, tot i tenir la possibilitat de votar que NO o en BLANC, no vagi a votar. Les causes del perquè més d’un regidor de sant Fruitós no ha anat a votar ens les hauran d’explicar ells mateixos, però si son demòcrates han de reconèixer que al no anar a votar han actuat en contra del pilar bàsic de la democràcia. Tots els polítics tenen l’obligació de votar, si, no o bé en blanc, segons el seu parer i conviccions, però pel fet de ser polítics no poden abstenir-se i menys en unes votacions organitzades pels ciutadans a qui ells representen.

Els socialistes ja van dir que ells consideraven que ara no tocava fer aquest referèndum i per això no hi donaven suport i no votarien. Aquests si més no van donar un argument, al meu parer equivocat i com deia abans contrari a la democràcia, del perquè no anirien a votar.

Però si algun dels Regidors convergents no van anar a votar, tot i que el seu partit havia donat suport a la celebració del referèndum i animava a tota la població a participar-hi, aquests, que poden tenir com molta gent a la que representen, una opinió contraria a la pregunta que es formulava o al fet que fos oportú celebrar el referèndum, cosa totalment comprensible i acceptable, no podien abstenir-se de votar perquè son polítics hi com a tals han d’actuar. Un ciutadà pot renegar de la política i no votar, estarà perdent el seu dret a opinar però és lliure de no fer-ho, però un polític no pot fer això ja que automàticament deixa de ser polític i per tant potser val més que plegui.

Jo soc dels que penso que cal tenir molt present, abans de criticar a cap polític, que al dedicar-se a la política municipal la majoria d’ells ho fa de forma altruista, que hi perd moltes hores d’estar amb la família, el seu temps de lleure i alguns fins i tot la salut, i que la feina que fan sovint és poc agraïda i molt qüestionada tot i ser una tasca necessària, que afecta i és fa per millorar la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania.

També crec que hem de recordar que els polítics municipals no solen ser gent de grans i profundes conviccions polítiques, sinó gent disposada a treballar pel poble.

Tot i això, opino que aquests que no han anat a votar no son conscients que, al no fer-ho, no defensaven el seu dret a no votar, sinó que es desautoritzaven a ells mateixos com a polítics.

Veus espanyoles a favor de l'autodeterminació.

La opinió del POSI pel que fa al dret a decidir

El Partit Obrer Socialista Internacionalista ( POSI) ha editat un manifest, del que a continuació en llegireu un recull, posicionant-se en defensa del dret dels catalans a decidir lliurament el seu futur.

No totes les veus que venen d'Espanya son contraries a defensar els nostres drets !!!

Ante una eventual sentencia del Tribunal Constitucional contra el Estatuto de Cataluña

¡Unidad de los trabajadores para defender los puestos de trabajo y los derechos de los pueblos!

La amenaza de una sentencia del Tribunal Constitucional como la que ha publicado la prensa es ya un ataque a los trabajadores, a todos los pueblos, a la democracia y la convivencia.

Aunque el Estatuto de Cataluña no consagra los derechos del pueblo catalán, filtraciones no desmentidas auguran una sentencia que negaría la nación catalana, el derecho del pueblo de Cataluña a decidir sobre las lenguas y otros derechos nacionales elementales. Este ataque culminaría la operación emprendida a la muerte del dictador por el aparato de Estado franquista: reformar el régimen con el único objetivo de mantener el poder y los privilegios de una minoría de capitalistas y su aparato represivo y burocrático. Y desbaratar la lucha unida de trabajadores y pueblos por el pan, el trabajo y la libertad.

Con ello, todas las conquistas democráticas y sociales están amenazadas. La democracia, las aspiraciones más elementales, aparecen como incompatibles con la Monarquía y demás instituciones franquistas, agencias de la Unión Europea, de la OTAN, del imperialismo norteamericano.

Las filtraciones del Tribunal han abierto ya una grave campaña de división y enfrentamiento.

El POSI quiere discutir con los compañeros del movimiento obrero qué hacer.

El Partido Socialista, los sindicatos, las demás fuerzas obreras y las que hablan en nombre de los derechos de los pueblos, tienen una gran responsabilidad:

¿Van a tolerar esta amenaza? ¿Aceptarían el dictado del aparato franquista?

¿O van a poner fin a ese juego perverso, abriendo camino a la democracia con un proceso constituyente basado en la libre decisión de los pueblos? Nosotros entendemos que hay que traer la República, levantar una Unión de Repúblicas Libres.

El gobierno de Zapatero tiene toda la responsabilidad: ¿va a responder a las necesidades de la mayoría? ¿O se sometería de nuevo a los que amenazan con destruir el trabajo y la convivencia?

Los ciudadanos de Cataluña se reivindican como nación, defienden una lengua perseguida durante siglos –y sobre todo por la dictadura– y quieren organizar libre-mente su convivencia.

Estas exigencias, lejos de perjudicar a los trabajadores y a los demás pueblos del Estado español, forman parte de la lucha común por la libertad y la soberanía. Así fue contra la dictadura y así debe ser hoy contra los que nos hunden en el paro y la miseria.

Esa reivindicación de los derechos nacionales la proclaman el 90% de los diputados del Parlamento de Cataluña, aunque luego se sometan a la Monarquía y la tiranía de la Unión Europea.

El Tribunal Constitucional, según se informa, se dispone a dictar que la nación catalana no cabe en el régimen monárquico implantado por la Constitución del 78. Y que los ciudadanos de Cataluña no pueden decidir cómo hablan ni cómo se organizan.

Esta Constitución no garantiza el derecho al trabajo ni la convivencia. Es preciso abrir un periodo constituyente, garantizar la autodeterminación, levantar un régimen en el que los pueblos unidos puedan defender el empleo y las bases comunes de su existencia. Juntos, traigamos la República. Formemos una Unión de Repúblicas Libres de los pueblos del Estado español.