Ara toca " Invictus"

Ara toca ser “ Invictus”

Si encara no ho heu fet us recomano que llegiu el llibre “ Victus” de l’Albert Sánchez Piñol. Aquest llibre, escrit amb una prosa fàcil, sarcàstica, i provocadora, ens fa una descripció de la manera de ser i de pensar dels catalans en contraposició de la dels espanyols que ens sorprendran per la càrrega d’actualitat que tenen.

Amb el pretext d’explicar-nos una part tan important de la nostra història, el setge a Barcelona que va acabar el dia 11 de setembre del 1714, l’autor ens fa un retrat de les misèries i virtuts dels catalans i dels espanyols que de ben segur ens farà riure i alhora ens obligarà a fer una profunda reflexió personal i com a poble.

Catalunya ha estat un poble espoliat des de fa molts anys i darrerament molta gent ens ho recorda perquè estem en un moment històric en el que hi haurem de jugar un paper important tots i cadascun de nosaltres. D’alguna manera el setge que Barcelona va patir fa 300 anys ara s’està reproduint, encara que sense la presència de les armes, però amb unes formes molt més subtils i igualment agressives, a través dels mitjans de comunicació.

A Catalunya ens bombardegen contínuament amb insults, falsedats i desqualificacions que, davant les properes eleccions i els dies que les seguiran, poden causar moltes baixes entre els catalans o bé enfortir-nos encara més.

Fins ara s’ha demostrat que, cada vegada que tant el PP com el PSOE ens ataquen i menyspreen  els nostres drets i reivindicacions nacionals i econòmiques, més gent s’apunta a la causa independentista ja que ho veu com l’única manera de sobreviure a aquesta guerra actual.

El 1714 el poble de Catalunya, tot i que la majoria dels nobles i dels rics comerciants no hi estaven d’acord, va decidir lluitar i fer front a l’exèrcit del rei espanyol, molt més nombrós i poderós, per defensar les seves llibertats. Com a resultat d’aquella batalla heroica, tot i el seu esforç i sacrifici, els catalans en van resultar vençuts          “ Victus” i Catalunya va perdre les seves llibertats, va ser ocupada militarment i enfonsada econòmicament i social.

300 anys després el poble català ha decidit tornar a lluitar i fer front, ara no amb les armes sinó amb la paraula i els fets, a aquest estat espanyol, que per cert encara te un rei Borbó. Aquesta vegada però, com que la força de les armes no serà la que decidirà el vencedor d’aquest batalla moderna, els catalans hem d’estar més units que mai per poder-ne sortir vencedors “ Invictus”, perquè com llavors tenim la raó de la nostra part i la unió ens donarà la força necessària per fer-la valer i recuperar les nostres llibertats.

El 25 de novembre tots hem d’anar a votar per qualsevol dels partits nacionalistes que defensin el dret a decidir i la voluntat que Catalunya sigui un nou estat a Europa

Catalunya ha fet historia i Sant Fruitós també.

Catalunya ha fet historia.

A Catalunya s’ha fet un pas molt important cap a la independència. A la manifestació del passat 11 de setembre, centenars de milers de catalans varem cridar alt i fort que volem ser independents i esdevenir un nou estat d’Europa. I que ningú s’enganyi amb les xifres dels assistents perquè érem molts i tots teníem amics i familiars i coneguts que, per diversos motius no hi van ser, però que demanen el mateix que nosaltres.

Uns diuen que érem només 600.000, i els altres que vam arribar al milió i mig. Jo em quedo amb 1 milió, però tinc clar que un milió més demana el mateix que nosaltres.

Des de Sant Fruitós en varem baixar uns 200 amb autocars i possiblement 500 més en cotxes i tren, però molts dels 1.100 que van votar que “SI” ara fa 2 anys en el referèndum pel dret a decidir, també votaran que si quan es faci el referèndum oficial per la independència.

Fa dos anys, quan treballàvem i celebràvem aquell referèndum, molts ens deien amb un somriure a la boca que no serviria de res. Uns mesos més tard, quan ja molt municipis l’havien celebrat i el tribunal constitucional havia retallat l’Estatut que el parlament de Catalunya havia aprovat, es va fer una gran manifestació de protesta que molts van dir-nos de nou que no serviria per res.

Aquesta setmana a Sant Fruitós, quan més de 100 persones varem fer una marxa de torxes per la independència i el dimarts 4 autocars baixàvem a la manifestació a Barcelona, alguna cosa dins meu em deia que tot estava canviant i que la feina feta havia servit de molt

Avui, quan escric aquestes ratlles, a Madrid no saben encara com és possible que s’hagi arribat a aquest punt i han quedat astorats quan el President de la Generalitat els hi ha anat a dir que Catalunya vol tenir les estructures pròpies d’un estat.

Ara ja no ens podem aturar, i la feina que s’ha fet a Sant Fruitós i a molts altres pobles del nostre país perquè avui es parli sense embuts de la independència de Catalunya arreu del mon, ha de tenir continuïtat en totes les iniciatives que ens porten cap aquest objectiu.

Cal que el nostre Ajuntament i amb ell tots els santfruitosencs, s’adhereixin a la campanya de penjar l’estelada al balcó i que no es tregui fins que aconseguim ser independents.

Cal també que el poble de Sant Fruitós formi part, com ja ho és de l’Associació de Municipis per la Independència, del grup de municipis que es declaren “territori català lliure”. D’aquesta manera i amb detalls com aquests, que a molts els hi semblaven que no servirien mai per a res, hem aconseguit que, fins i tot els que no hi creien, ara parlin oberta i clarament d’independència.

Queda molta feina per fer, però ara si que ja podem dir que ja hem començat un camí que no te marxa enrera i, si tots hi posem el nostre granet de sorra, aviat serem un poble lliure.

Visca Catalunya lliure.

Passejant l'estelada pel Canadà

Aquest estiu hem tingut la oportunitat de viatjar per la costa Oest del Canadà, en concret entre Alberta i la Columbia Britanica, que no son precisament molt amics dels independentistes del Quebec, però nosaltres hi hem fet país tot passejant-hi la nostra estelada.

Inici del viatge

Al Louise Lake ( Lluís Llac, je je je)

Als camps de gel de les Rocalloses (Icefields)

En el cim que hi ha a sobre de Jasper. I amb la vall del riu Atabasca al fons

Marxa per la Independència

Aquest diumenge varem participar a la Marxa per la Independència que organitzava l'Assemblea Nacional Catalana a la comarca del Bages amb la participació dels municipis que s'hi han adherit.
Va ser una matinal festiva que ens va permetre alçar de nou la veu, per fer sentir el crit per la independència que molts catalans desitgem, i que ha de ser el més escoltat arreu del món !!

Visca Catalunya Independent

Estelada a Collbaix

La Neus i la Teresa, en representació de la família, van pujar a Collbaix a portar la gran estelada que varem signar uns dies abans.
Un acte més d'afirmació nacional que ens ha de portar a la Independència !!

El dret a ser catalans

En una visita a l'edifici de l'ONU a New York, que varem fer per les vacances de Nadal, vam poder llegir en una exposició de tall artístic, el text d'un dels articles de la Declaració Universal dels Drets Humans i que als catalans, encara ens és negat pels espanyols.
En concret es refereix a l'article 15e de l'esmentada declaració i que ens diu:

1. Tot individu té dret a una nacionalitat.

2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.

Catalunya és una nació, cosa que els espanyols no volen acceptar ja que ens diuen que som espanyols, per això cal que aprofitem cada oportunitat que tinguem per dir, a qui ens escolti, que nosaltres som catalans i no espanyols.