Per què ens interessa la Independència ?

Per què a Catalunya li interessa la Independència?

Manuel Azaña, el que fou President del Govern d’Espanya durant la República, va dir que per a mantenir Espanya unida, calia bombardejar Barcelona cada cinquanta anys, un mètode que qualificava de bàrbar però efectiu.

Avui dia, els bombardejos ja no són possibles i com que Espanya no vol—o no ha après—a guanyar-se l'adhesió cordial i interessada dels catalans, a Catalunya, bloquejada sota Espanya, maltractada a Espanya, insultada per Espanya, farta d'Espanya, només li queda un camí: la independència.

Espanya hi té molt a guanyar si Catalunya esdevé un Estat català: perdria un membre descontent i problemàtic i guanyaria un bon veí i amic.

Catalunya hi té molt a guanyar si esdevé un estat independent: deixaria d’estar oprimida per Espanya i alhora hi trobaria un dels seus millors aliats.

Però si voleu raons més concretes del per què no ens ha de fer por reclamar la nostra independència , us en donaré unes quantes:

Perquè la moneda de canvi ja no és la pesseta sinó l’euro.

Perquè les polítiques econòmiques ja no les dicta Madrid sinó Brussel·les.

Perquè el mercat espanyol on es venen el productes catalans ja és inferior al 40%

Perquè els catalans comprem només el 35% dels productes a Espanya.

Perquè Espanya és l’únic lloc a on hi ha gent que boicoteja la compra de productes catalans.

Perquè Catalunya paga a Espanya molt més del que Espanya inverteix a Catalunya.

Perquè Espanya impedeix que Catalunya tingui un aeroport amb vols intercontinentals.

Perquè Espanya endarrereix la connexió del TGV o del Port amb Europa.

Perquè Espanya, malgrat que ja fa anys que és democràtica i europea, continua com sempre sent contrària a la diversitat i no es veu a si mateixa com un estat plurinacional sinó com un país unitari, i veu la cultura catalana, no com un actiu a promoure, sinó com una molèstia a eliminar.

Perquè Espanya proclama que Catalunya és Espanya, però actua i pensa que Catalunya és d'Espanya. Una possessió.

Perquè els catalans van intentar fer una correcció de l’espoli fiscal, del domini polític i de la discriminació econòmica i cultural mitjançant un nou estatut i només vàrem rebre insults, boicots i enganys, i un Estatut que no s'aplica ni es compleix.

Perquè mentre a Catalunya els empresaris, els sindicats i el govern han arribat a un pacte per sortir de la crisi econòmica i donar feinar als treballadors, a Espanya no es posen d’acord i mantenen com a president de la Patronal a un senyor que te una empresa que ha fet fallida i se’n riu dels treballadors.

Voler la independencia i parlar-ne ja no ens ha de fer por. Si teniu dubtes, si algú us diu que això ens pot perjudicar, informeu-vos-en i demaneu què en pensen persones de la vostra confiança, però no us deixeu enganyar pel que diuen a Madrid, ni per aquells a qui no interessa que poguem ser un país lliure.

Col·labora amb el referèndum que s’organitzarà a Sant Fruitós el dia 25 d’abril.

http://santfruitosdecideix.blogspot.com/

Sant Fruitós decideix

Ara toca treballar.

Ahir es va constituir formalment la comissió ciutadana “Sant Fruitós decideix” que ha començat a treballar per tal d’organitzar un referèndum a Sant Fruitós, i defensar el dret a decidir dels catalans al respecte del seu autogovern.

La societat civil s’ha avançat als partits polítics alhora de fer front a una situació en la que feia falta dir “ja n’hi ha prou d’aquest color”, volem tenir dret a votar per allò que més determina la vida social d’un país, i fer-ho exercint lliurament el dret més bàsic de la democràcia, votar. Aquest potser era un pas políticament incorrecte que frenava als líders polítics, que son els que prenen les decisions i marquen els criteris que segueixen els seus partits. Ara però, la societat civil ha fet el primer pas, aquell que sovint costa de fer, i per tant els partits han de jugar el seu paper ja que la situació ha canviat. Els partits tenen l’objectiu de defensar els drets i els interessos dels ciutadans i per tant ara ja saben que a Catalunya i en concret a Sant Fruitós la ciutadania reclama poder fer un referèndum i està disposada a treballar per fer-ho. Ahir una quarantena de persones a títol personal vàrem fer el primer pas, i entre elles n’hi havia que militen en els partits polítics de Sant Fruitós i en entitats diverses. Ara és l’hora que tots comencem a cercar la implicació de més gent en aquest projecte que, en escassament dos mesos, ens ha de portar a organitzar i celebrar un referèndum. Ara és l’hora que els partits de Sant Fruitós actuïn de forma políticament correcte i posin els seus recursos i estructures a treballar per allò que la societat civil, de la qual també formen part, els hi reclama. Cal que els polítics de Sant Fruitós i els militants dels seus partits, manifestin la seva opinió al respecte del referèndum i, com a militants o bé a títol personal, treballin per a la celebració d’aquesta consulta popular.

Comencem a col·laborar.

El tresorer de la comissió ciutadana va demanar a tots els presents a la reunió una aportació de 20 €, que s’han d’ingressar al compte corrent :

nº. 2013 - 1601 - 13 – 0200023074 de la Caixa Catalunya.

Aquesta aportació, que va ser acceptada pels presents i que es fa extensiva a tots els adherits a la comissió i a les persones que desitgin que aquesta sigui exitosa, ha de permetre disposar dels diners que seran necessaris per pagar les despeses que, les propostes de les diferents comissions de treball creades ens faran arribar ( pancartes, fulletons, materials diversos...)

Per què volem ser independents ?

A vegades, quan parlem amb algú que ens qüestiona el pequè volem ser independents, en calent ens pot costar trobar els arguments més adients per donar una resposta. El nostre interlocutor pot ser una persona realment interessada en saber que hi podem guanyar amb la independencia, però sovin aquells que ens qüestionen no els hi interessa escoltar-nos sinó que unicament ens volen rebatre les nostres idees i argumentacions.
Tant en un cas com en l'altre, sempre va bé poder donar prou arguments per defensar alló que pretenem. Aquest aricle de l'Alfons López Tena, que volta per la xarxa i que a més està escrit en espanyol perquè l'entenguin, és força clar.

Article de Alfons López Tena - MAGISTRAT I VOCAL DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

DEPENDENCIA O INDEPENDENCIA DE CATALUNYA. Alfons López Tena

Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España. Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.

Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%.

A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).

Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?

Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.

Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).

El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.

Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los 'diferentes' no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.

Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE. <http://psoe.se/>
Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional.

Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.
Alfons López Tena es vocal del Consejo General del Poder Judicial.