Pròxima estació. Independència

De mica en mica, pas a pas, a Catalunya les coses canvien i la gent parla d'independència.
Aquest documental, que han realitzat uns joves estudiants, i en el que la independència n'és el fil conductor, és una mostra ben real d'allò que ja no és un tabú com anys enrere.
Parlar d'independència, opinar i treballar perquè en sigui una realitat el més aviat possible, ha esdevingut un fet tant possible com real en els nostres dies.
Mireu aquest documental i poseu-hi vosaltres també el vostre gra de sorra per aconseguir-la.

Eleccions municipals

S’acosten les eleccions municipals i tots els partits cerquen gent que vulgui anar a les llistes. Alguns repetiran i altres seran nous candidats a ocupar el càrrec d’alcalde o regidor del nostre Ajuntament. D’entrada crec que cal agrair, tant als que fins ara han estat a l’Ajuntament i plegaran com als que continuaran, la seva dedicació i el temps invertit en el govern del nostre municipi. Tant si estaven a l’equip de govern com si eren regidors en l’ oposició, tots ells han dedicat a la política municipal moltes hores que han hagut de treure de la seva vida privada.

A mi sempre m’ha interessat la política general i pel contrari no gaire la politica municipal. La primera et permet saber i opinar de tot allò que coneixes a través dels mitjans de comunicació i d’internet. En canvi de la política municipal, tot i ser molt més propera, sovint en sabem poques coses i es fa més difícil opinar amb coneixement de causa.

En la política general ens limitem a opinar, ja que difícilment podem fer res per intervenir-hi, en canvi en la política local és possible participar-hi o bé fer quelcom per incidir-hi, i la millor manera de fer-ho és formar part d’unes llistes a les eleccions municipals i treballar pel poble.

Treballar pel poble també ho podem fer, en el marc de les entitats locals, de moltes maneres. Ho podem fer jugant a futbol o a bàsquet en el nostre club, cantant en la coral del poble, fent ballar els nostres gegants, organitzant la marxa del terme, visitant els malalts o comentant un llibre en una tertúlia literària. Totes elles son algunes de les diverses formes amb les que els santfruitosencs fan poble i “treballen” per Sant Fruitós.

Però dedicar-se a la política municipal és potser la manera més important de fer-ho i la que suposa un compromís personal més alt. Ens calen persones que estiguin disposades a comprometre’s amb el nostre poble fent política municipal, però també és cert que no tothom serveix per fer-ho. Un polític ha de ser honrat, treballador i tenir unes idees clares que siguin interessants pel bon desenvolupament de la vida del nostre poble. De persones amb aquests valors a Sant Fruitós segur que n’hi ha força, només cal que algunes d’elles vulguin acceptar aquest compromís i treballar per tots nosaltres.

Treballar en la política crema molt, tant si governes com si estàs a l’ oposició, i això és a causa de l’excessiva tensió que a l’entorn de la política s’està vivint per la corrupció i les ànsies de poder que massa sovint envolta als polítics.

Si volem que alguns dels nostres veïns treballin per nosaltres, tots plegats hem de fer-los confiança i alhora demanar-los que pensin en el poble i no en un partit, que vegin als altres candidats com a persones, que com ells estan disposades a treballar pel poble, i no com a contraris a batre. Si s’aconseguís això i l’objectiu de tots fos únicament millorar Sant Fruitós, tots en sortiríem beneficiats i la política local seria més amable i cremaria menys als que s’hi dediquen.

Alguns pensaran que això es demanar massa però, si volem que hi hagi persones que dediquin el seu temps a governar bé el nostre poble, hem de facilitar-los les coses en la mesura que ens sigui possible.

Jo no em vull dedicar a la política local perquè treballo en un Ajuntament i ja dedico més de 8 hores diàries a aquest àmbit, però vull que els que ho vulguin fer sàpiguen que, si ho fan pensant en Sant Fruitós i no en ells mateixos, d’entrada els hi faré confiança perquè els necessitem.

Jordi Pujol també parla d'independencia

En Jordi Pujol ha parlat.

la foto i l'article ho podeu trobar a Ara.cat

En Jordi Pujol, el que fou President de la Generalitat i líder del primer partit de Catalunya, finalment s’ha pronunciat en favor de contemplar la independència de Catalunya com la via per no deixar de ser un país i evitar morir asfixiats per la pressió espanyola, cada cop més forta i insistent.

Que en Jordi Pujol hagi parlat clarament d’independència em fa pensar en les persones grans que sempre l’havien votat, i que quan celebràvem el referèndum pel dret a Decidir, no tenien gens clar que això fos possible ni desitjable. Ara potser continuaran tenint poc clar que la independència serà possible, però si ho ha dit el President, molts d’ells ja ho veuran com a desitjable, i com deia un vell conegut, si ho diu el Pujol, això va a missa !!.

Aquest pronunciament és molt important perquè Catalunya només podrà ser independent si Convergència treballa perquè ho pugui ser. El partit més votat en totes les eleccions és el que pot arrossegar a més gent, a hores d’ara encara no convençuda, cap l’únic camí que permetrà que Catalunya continuí sent una nació i esdevingui un país amb estat propi.

Els catalans independentistes ja sabem que aquesta és la única solució, però encara no en som prou per arrossegar a tot el país. Cal que la resta dels catalans entenguin que la Independència de Catalunya és la millor opció i tots hem de treballar per aconseguir-ho.

Visca Catalunya lliure.