Ara cal fer pinya !!

Ara és l’hora de fer pinya i anar tots junts.

Tots nosaltres hem crescut sentint com per definir posicions i creences politiques o socials es parlava de dretes i esquerres, de treballadors i empresaris, de castellans i catalans, de vells i joves, de “progres” i “carques”, de gent de missa i descreguts, i per això em va semblar molt encertat el que en Pere Cardús fa pocs dies escrivia a Vilaweb al respecte de tota aquesta mena de classificacions, ell deia que no son res més que velles etiquetes, una simplificació del debat polític. És una cotilla que ens impedeix de millorar com a societat. Fruit d’aquestes reflexions en Pere Cardús ens deia “Potser carreguem massa responsabilitat en el nou estat català que naixerà aviat, però proposo que aquesta sigui una qüestió que també mirem de resoldre. L'obertura democràtica que hem d'impulsar en aquesta nova etapa ha de servir per a discutir idees i no ideologies; per a tenir propostes i no colors; per a conèixer polítics i no sigles de partit. No sé si la independència ens permetrà de fer tant com li demanem. Però enriquir els eixos del debat polític i fugir de la simplificació dreta-esquerra ens ajudarà a millorar tots els altres debats que hem de fer. El dia que la política la fem així, creixerà l'audiència televisiva dels debats parlamentaris i potser els hauran de fer a tres quarts de nou del vespre.

L'excés d'ideologia fa que polítics i ciutadans acabin veient la realitat a través dels dogmes i no de l'experiència i la raó. La societat --i especialment els mitjans de comunicació-- penalitza que un polític canviï d'opinió. Diria que això passa en bona part per culpa d'aquest encotillament ideològic. Per això sempre recordo l'aforisme de Joan Fuster: 'Reivindiqueu sempre el dret de canviar d'opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.”

Si feu memòria, en les dues darreres manifestacions del 11 de setembre s’hi podien veure gent de dretes i esquerres, treballadors i empresaris,  castellans i catalans,  vells i joves, “progres” i “carques”, gent de missa i descreguts i això va ser el que més va impressionar a comentaristes d’arreu del mon, que tots volíem el mateix.

Ara no és hora de fer diferencies, ara és l’hora de fer pinya i d’anar tots junts !!

9 de Novembre

 

'Un país normal'

Omnium Cultural va realitzar fa uns dies la primera acció massiva del 2014  a través de la campanya "Un país normal", en la que es van repartir més de 100.000 fulls volants a prop dels transports públics (boques de metro, estacions de tren i Ferrocarrils, estacions d'autobusos...) amb el lema: '9N. És normal que responguem quan per fi ens pregunten', per fer arribar a tothom l'argumentari de la campanya i consolidar la consulta del 9N en l'imaginari col·lectiu.

Les circumstàncies polítiques i econòmiques que està vivint la societat en general i el nostre país en particular, han fet possible arribar a un punt en què  tenim al nostre abast aconseguir la independència de Catalunya, però encara hi ha molt a fer i campanyes com aquestes han de fer possible mantenir  encesa la flama de la il·lusió en aquelles persones que ja ho tenen clar i despertar la curiositat i l’interès en aquelles que encara no s’ho han plantejat.

Es diu que la via catalana va mobilitzar a dos milions de persones per reclamar la independència de Catalunya i per això només cal pensar que, tant si hi vàreu anar com si no, si tots els que desitgem que el nostre país esdevingui un estat lliure som capaços de convèncer a una persona de les que encara dubten o ni s’ho han plantejat, haurem aconseguit ser una majoria tan gran que ningú podrà aturar aquest procés que ens portarà a la independència,  i a tenir l’oportunitat de veure néixer un nou estat  on res serà fàcil però tot serà possible.

Només cal que cadascun de nosaltres siguem capaços de convèncer a una persona, només a una, i ningú ens podrà aturar. No deixeu que altres facin tota la feina que encara cal fer, tingueu la satisfacció de contribuir en aquest procés històric aportant el vostre gra de sorra convencent a una persona perquè quan arribi el moment voti a favor d’una Catalunya independent.