A Sant Fruitós hem fet historia. 1.668 persones van voler exercir el dret fonamental de la democràcia, el de votar per poder dir el que desitges, i van participar en el referèndum sobre l’autodeterminació. Quan escric aquestes línies, encara cansat després de 6 mesos d’intensa feina i d’una jornada esgotadora que ens han permès organitzar i celebrar la consulta popular d’aquest diumenge 25 d’abril, penso que ha valgut la pena la feina feta i que cal felicitar a tots els que van anar a votar, tant pel si, com pel no o amb el vot en blanc. D’aquesta jornada se’n poden fer moltes valoracions i crec que és necessari fer-les per tal que en puguem treure alguna cosa de profit.
El diumenge 1.551 persones van dir SI a la pregunta “ està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la unió europea ? ”. Això és molt important ja que no fa gaires mesos era impensable que es pogués fer aquesta pregunta i que tanta gent contestés que si. Només per això ja ha servit de molt fer el referèndum. Molts dels que van anar a votar, jo entre ells, no ens havíem parat a llegir amb deteniment el text de la pregunta, alguns ni tant sols se l’havien llegit. La gent tenia més o menys clar que es votava per la independència de Catalunya i d’altres que es feia per alguna cosa que interessava a tots els catalans, que calia votar que si, i que si podíem fer-ho , o aquell conegut els havia dit que calia fer-ho, s’havia de fer i tots contents. De cop i volta a sant Fruitós hi han hagut 1.551 vots independentistes i això era impensable fa mig any. Aquesta gent a votat i ningú a anat a la presó com podien creure alguns dels més grans, ni ha sigut una “xarlotada” com podien creure els més desencisats de la política.
Entitats com la Coral van col.laborar en la diada festiva.
Les votacions van ser serioses i festives alhora.
Força gent, tot i estar farta de moltes coses i especialment de la política, ha sortit al carrer i ha votat. També hi ha qui no ho ha fet i és comprensible i lògicament acceptable. El que és absolutament inacceptable és que els polítics, aquells que cada vegada que hi ha un referèndum o unes eleccions ens demanen que votem, aquesta vegada no ho hagin fet. Un polític, i més concretament un Regidor, ho és perquè la gent l’ha escollit en una votació en la que ell ha demanat a la gent que surti a votar. Crec que no és ètic ni acceptable que quan a un polític no li agrada la pregunta que es fa en un referèndum, tot i tenir la possibilitat de votar que NO o en BLANC, no vagi a votar. Les causes del perquè més d’un regidor de sant Fruitós no ha anat a votar ens les hauran d’explicar ells mateixos, però si son demòcrates han de reconèixer que al no anar a votar han actuat en contra del pilar bàsic de la democràcia. Tots els polítics tenen l’obligació de votar, si, no o bé en blanc, segons el seu parer i conviccions, però pel fet de ser polítics no poden abstenir-se i menys en unes votacions organitzades pels ciutadans a qui ells representen.
Els socialistes ja van dir que ells consideraven que ara no tocava fer aquest referèndum i per això no hi donaven suport i no votarien. Aquests si més no van donar un argument, al meu parer equivocat i com deia abans contrari a la democràcia, del perquè no anirien a votar.
Però si algun dels Regidors convergents no van anar a votar, tot i que el seu partit havia donat suport a la celebració del referèndum i animava a tota la població a participar-hi, aquests, que poden tenir com molta gent a la que representen, una opinió contraria a la pregunta que es formulava o al fet que fos oportú celebrar el referèndum, cosa totalment comprensible i acceptable, no podien abstenir-se de votar perquè son polítics hi com a tals han d’actuar. Un ciutadà pot renegar de la política i no votar, estarà perdent el seu dret a opinar però és lliure de no fer-ho, però un polític no pot fer això ja que automàticament deixa de ser polític i per tant potser val més que plegui.
Jo soc dels que penso que cal tenir molt present, abans de criticar a cap polític, que al dedicar-se a la política municipal la majoria d’ells ho fa de forma altruista, que hi perd moltes hores d’estar amb la família, el seu temps de lleure i alguns fins i tot la salut, i que la feina que fan sovint és poc agraïda i molt qüestionada tot i ser una tasca necessària, que afecta i és fa per millorar la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania.
També crec que hem de recordar que els polítics municipals no solen ser gent de grans i profundes conviccions polítiques, sinó gent disposada a treballar pel poble.
Tot i això, opino que aquests que no han anat a votar no son conscients que, al no fer-ho, no defensaven el seu dret a no votar, sinó que es desautoritzaven a ells mateixos com a polítics.
