Cami de Ronda

El camí de Ronda.

A Sant Fruitós tenim un entorn natural que convida a passejar-hi, però ens caldria un camí de ronda que connectés els diversos barris del poble i que esdevingués un autèntic nexe entre ells.

Un passeig de ronda a on tot caminant poguessin anar d’un costat a l’altre del poble amb tranquil·litat.  De fet ja tenim algun tram fet del que podria ser aquest camí de ronda de Sant Fruitós que passaria pel ”bosquet”, el carrer Raval, la llera del Riudor, la Sagrera, el camí de cal Traper, l’avinguda Lluís Companys, el carrer Montpeità, l’Avinguda Sant Joan... però que caldria condicionar-ne algun tram per tal de donar-li continuïtat i fer-lo ben visible i adient per a passejar-hi.

Aquest seria un projecte  en el que l’Ajuntament hi podria invertir recursos que de ben segur serien valorats per la gent del poble, i més ara que cada vegada hi ha més gent que camina per fer salut.

Aquí us deixo una proposta de recorregut que te uns 4 km i que seria adient per passejar durant una hora , conèixer millor els rodals del poble i alhora fer una activitat saludable.

L’11 de setembre tots a la Meridiana.

S’acosta l’11 de setembre, la Diada nacional de Catalunya, i un any més ens cal mobilitzar-nos per demostrar al mon, i no tant a l’Espanya que no en vol saber res, que la nostra voluntat de ser sobirans segueix ferma. Volem decidir el nostre futur i només demostrant la nostra força ho aconseguirem.

Aquest ha de ser un altre 11 de setembre en el que el catalans  sortirem al carrer amb alegria i alhora una ferma voluntat de defensar els nostres drets socials i nacionals, i tingueu present que no serà el darrer en que haurem de fer-ho. Després del 27 de setembre es formarà un govern que haurà d’enfrontar-se amb les negatives de l’Estat espanyol i tard o d’hora a trencar la legalitat vigent, i això ens portarà a tots a haver-lo de defensar quan i a on calgui.

La veritable “lluita” començarà després de les properes eleccions i el govern català necessitarà que tots li fem costat quan vulgui negociar la celebració del referèndum per la independència amb l’estat espanyol i, com és de preveure, quan trenqui les relacions amb l’estat i s’adreci a la comunitat internacional per reivindicar el nostre dret a decidir quin ha de ser el futur de Catalunya.

La Unió fa la força i tant la llista dels “Junts pel si” com la de la “CUP” hauran de treballar junts en un nou parlament que ens ha de conduir a la República Catalana i  ens necessitaran a tots al seu costat també el proper 11 de setembre del 2016 i, potser si, aquell serà el darrer en que haurem de sortir al carrer per lluitar per les nostres llibertats.

Amb els de la samarreta i els de la corbata

Amb la samarreta i la corbata caminem cap a la llibertat.

En Vicenç Partal, en la celebració dels 20 anys de l’aparició del diari digital Vilaweb que ell dirigeix, va portar al President Artur Mas i al David Fernández a una xerrada íntima, en la que es van parlar de tu, i on es van obrir els cors i van parlar sincerament d’allò que va succeir al voltant del 9N i del procés que està vivint Catalunya per aconseguir la independència.

El David Fernández va recordar i defensar l’abraçada que aquell dia van fer-se ell i el President, i que tanta gent va criticar, i a continuació va dir que el dia que cridin al President a declarar en el judici per haver organitzat el 9N, la CUP no estarà al davant ni al darrera sinó al seu costat.

L’Artur Mas, va reconèixer que quan tot semblava trencat i perdut i ell es sentia més sol que mai, la CUP va fer-li costat i això el va ajudar a continuar endavant per fer possible la celebració del 9N.

Ambdós van estar d’acord que la independència no és l’objectiu del nostre país, sinó l’eina que farà possible fer un país nou, més just i pròsper.

Veure l’esquerra revolucionària que representa la CUP , els de la samarreta, i el liberalisme/socialdemòcrata que representa CDC, els de la corbata, junts i parlant de treballar per tal d’aconseguir un mateix objectiu, la independència de Catalunya, fa que la il·lusió per allò que esdevindrà a partir de les eleccions del proper 27 de setembre es renovi i ens animi a treballar perquè siguin un èxit pel procés en el que estem immersos.

La independència de Catalunya l’aconseguirem anant de la mà tots junts, vestits amb samarretes uns i amb corbates i americanes els altres, però junts lluitant per la nostra llibertat. Junts haurem de desobeir les lleis de l’estat que ara ens empresonen, junts haurem de fer front a les conseqüències que aquests actes ens reportaran i junts podrem celebrar l’èxit quan siguem lliures i Catalunya esdevingui un nou estat independent.

Aquí podreu veure el vídeo de la trobada.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4380750/20150616/video-integre-debat-artur-mas-david-fernandez.html

La Catalunya de tots.

La Catalunya independent necessita la gent de dretes , del centre i la d’esquerres. Tot i que CiU hagi reculat en nombre de vots, no vol dir que el procés cap a la independència s’hagi aturat sinó tot al contrari, la gent ha votat a partits més clarament independentistes. Tots aquells que retreuen a Convergència que encara tingui als no independentistes d’Unió com a companys de ruta han preferit votar a ERC, a la CUP o a la Colau, que també té independentistes a les seves files, i al final el nombre de vots afins al procés cap a la sobirania de Catalunya és més gran que abans.

Convergència i una part d’Unió són del tot necessaris pel procés i només cal que destriïn el gra de la palla.

A la futura Catalunya independent només s’hi pot arribar amb la participació dels independentistes de CiU, ERC, la CUP, ICV, i altres.

El procés no s’atura sinó que es prepara per a l’esprint final. A mi el dia 11 de setembre m’agradarà omplir la Meridiana al costat dels independentistes d’Unió, que n’hi ha alguns, i de la mà dels de la CUP. A la futura República Catalana hi seran presents els lluitadors pels drets socials i també els amants de l’ordre i  el seny, els treballadors que reclamen sous dignes, els joves que volen poder començar a treballar i els empresaris que veuen que només se’n podran sortir amb un país on no es decideixin les polítiques des de Madrid.

En un país com la nova Catalunya hi haurà dretes i esquerres, i gràcies a tots ells Catalunya haurà aconseguit la independència. S’ha d’acabar la manera de fer política dels partits tradicionals, el pensar que si no penses com jo no vals per res, l’odiar als partits de l’oposició perquè son uns torracollons, el menysprear al partit que governa perquè fa el que vol sense consultar a ningú.

Ha arribat el temps dels pactes, del saber renunciar una mica per aconseguir fites superiors, de parlar i escoltar, d’entendre que malgrat que l’altre no pensi com tu també té coses amb les que podem coincidir per avançar.

A la nova Catalunya també hi haurà gent que enyorarà ser espanyols i dependre de Madrid, aquests també hi seran i treballaran per tornar enrere, per continuar sent espanyols, fins que finalment entenguin i constatin que poder decidir des de casa és la millor manera per equivocar-se menys i governar millor.

A Catalunya hi serem tots, i tots hi serem necessaris.

llistes fantasma

Les eleccions i els candidats fantasmes

Llistes fantasma o candidats fantasma, aquestes són els qualificatius que darrerament sentim a dir força, ara que s’apropen les eleccions municipals. Pel que es veu hi ha partits que posen a les seves llistes a persones que no tenen res a veure amb el poble o ciutat al qual es presenten.

Això, que en algun cas pot estar justificat, ja que la persona en qüestió pot viure al poble del costat però tenir una relació molt estreta i directa amb el poble en el que vol ser Regidor, no ho és en absolut quan les persones que formen part d’una llista no tenen la més mínima relació amb el poble, ni per tant en coneixen els seus problemes i necessitats.

S’estan descobrint diversos casos de llistes, principalment del PP i del PSC, que van en aquesta línia i que demostren fins a quin punt aquests partits s’han allunyat de la realitat de Catalunya i dels que fins ara eren els seus possibles votants.

Deixeu-me que posi només dos casos, dels centenars que hi ha de coneguts, que exemplifiquen molt bé el que us estic explicant.

El Sr. Joan Carles Canongia és un diputat del PSC que viu a Manresa  i es presenta com a cap de llista del poble d’Omellons, a les Garrigues, un municipi de 240 habitants del qual ell mateix ha declarat en una entrevista a la ràdio, que només en sap que hi fan un oli molt bo.

I si parlem de les llistes fantasmes del PP  l’esperpent arriba a situacions que podríem dir que insulten la intel·ligència dels electors. A Sant Joan de les Abadesses, un poble del Ripollès, la llista del PP esta formada per gent de l’entorn del municipi de Getafe, Madrid. Ja m’explicareu què en pot saber aquesta gent del que cal per governar a Sant Joan de les Abadesses.

Però per què aquests partits presenten aquestes llistes o candidats fantasmes?. Bàsicament perquè en aquests municipis no hi tenen gent que  pugui representar els ideals i maneres de fer del seu partit, i perquè de cara als mitjans de comunicació no volen donar la impressió, abans de les eleccions,  que han perdut la seva representació a molt municipis i per tant que el seu pes específic en la política municipal està baixant i tindran menys representants que en anteriors eleccions.

Vaja, que volen fer veure que continuen estant presents a molts municipis i que molta gent encara els vol votar, quan la realitat és una altra.

La presentació d’aquestes llistes son lícites perquè la llei ho permet i els partits ho aprofiten, però fer-ho no deixa de ser un engany als votants, ja que no saben que aquelles persones no poden defensar els seus interessos de la mateixa manera que ho farien els que formen part de les altres llistes del poble.

Conec un corrupte

Jo conec un corrupte, de fet hauria dir que sóc un corrupte, però com que tot  el que queda per escrit pot ser utilitzat en contra meva, diré que en conec un que no sóc jo.

És una persona del poble que alguna vegada ha pagat factures sense IVA i per tant és un defraudador fiscal que perjudica a tota la societat. Si ara que estem en el període en el que cal fer la declaració de la renda revisem les malifetes d’aquesta persona, veurem que possiblement durant tot el 2014 ha defraudat més de 25 €. Això que a ell li pot semblar que no suposa cap delicte perquè són molt pocs diners els que defrauda, no és excusa perquè ho justifiqui i ho continuï fent.

Si tothom fes el mateix, els 25 € d’aquest personatge es podrien convertir en una quantitat molt gran.

Si per exemple 4 milions de contribuents defrauden anualment 25 €,  això suposa un frau de 100 milions d’euros i això ja seria molt més important per les arques de la hisenda pública. Us imagineu quina quantitat de milions anirien a parar a l’administració si de cop i volta tota la població deixés de defraudar ?

I si 1.000 persones riques, d’aquelles que són realment riques i que sembla ser que defrauden molt, com el Srs. Rato, Bárcenas, Millet, Pujol, Botin i sobretot les grans empreses Apple, Endesa, Banc Santander, Rumasa, paguessin a Hisenda tot el que haurien de pagar ?

Llavors estaríem parlant d’una recaptació de milers de milions d’euros que servirien per fer una societat més justa i igualitària.

A Catalunya hi ha corruptes i a Espanya encara més, perquè és a on hi tenen la seu la principals fortunes i empreses del país.

Què hem de fer perquè això no sigui així, perquè tota la societat sigui conscient que la contribució a la hisenda pública sigui quelcom percebut com un benefici per a tots i no com un robatori de l’estat als treballadors, a aquells que ens tenen la nòmina controlada, i que en canvi no controla a les grans empreses, ni als més rics ?

Calen unes lleis estrictes i sobretot una justícia que actuï sense dilació ni interferències polítiques davant dels defraudadors. Cal que els grans defraudadors paguin els diners que han defraudat, les multes que els corresponguin i que vagin a la presó. Només així els defraudadors de poble, aquells milions de contribuents que són com el que jo conec, tindran clar que no val la pena defraudar, que si tothom compleix correctament tots en sortirem beneficiats.

Però això és possible a Espanya?.... jo crec sincerament que no. La història ens recorda que l’estat espanyol i més concretament l’entorn dels seus governants, sempre han estat envoltats de corrupció i n’han fet una forma de viure que la veuen com a normal i lògica. Els que manen s’omplen les butxaques i deixen que els més propers a ells facin el mateix. D’aquesta manera tots estan igual d’implicats i ningú denuncia a ningú ( tot i que això, per sort, a vegades no és així)

Els catalans tindrem el 27 de setembre la possibilitat única de votar a aquells partits polítics que volen dotar-nos d’un nou país, on tot estarà per fer i on s’haurà de començar de zero. Un nou país al que caldrà dotar de  les estructures d’estat que ara no fan possible regenerar el país en què vivim, que seran noves i que necessàriament han de ser més bones i justes.

Jo, quan això sigui una realitat em comprometo, ara fins i tot per escrit, a no defraudar mai al meu país i a vetllar perquè el nou estat català sigui un país a on els defraudadors no hi tinguin cabuda i que a aquells que malgrat tot hi siguin, la societat i la justícia els condemni pel seu delicte.

Política de poble

 

 

La política és cosa de tots

“La política, la de veritat, la gran, la important, es fa a Madrid”  .....li deia en el transcurs d’una conversa un diputat a un altre, ...”al parlament de Catalunya es fa política petita, menuda, de províncies, d’aquella que no mou gaires recursos, perquè no n’hi ha”.

I jo em pregunto, i a un poble ? i a Sant Fruitós ? quina mena de política es fa? De mentida, d’estar per casa, d’aquella que no importa a ningú?

Sincerament crec que no, tot i que a vegades ens ho pugui semblar. La política que es fa al poble és de fet la més important per a nosaltres, ja que és la que ens afecta més directament i en la que hi podem incidir d’una manera més directa i efectiva.

Que algú es plantegi passar de la política estatal pot tenir un petita justificació veient els casos de corrupció que dia a dia surten als diaris, es podria entendre a causa de la poca incidència que el nostre vot o la nostra opinió hi pot tenir per canviar-la, però “passar” de la política municipal és el pitjor que podem fer si volem que les coses vagin bé al nostre poble.

Si ens agrada una cosa que ha fet l’Ajuntament ho podem dir i explicar per donar-li un valor que altrament potser no tindria, i si no ens agrada encara més, ja que és la manera que els responsables sàpiguen que no hi estem d’acord i que volem que les coses es facin d’una altra manera. I la sort que tenim en la política local és que els responsables els tenim a tocar, de fet els podem veure cada dia i ens és molt més fàcil fer-los arribar les nostres opinions, les queixes, els suggeriments o qualsevol altra iniciativa que pugui ser d’interès general.

Per fer política no cal ser Regidor municipal ni tan sols estar en un partit polític, només hem de votar a les properes eleccions i fer l’esforç d’interessar-nos per allò que es fa al poble i dir-hi la nostra, tant si ens sembla bé com si ens sembla malament. Amb això ja n’hi haurà prou perquè els politics i tècnics del nostre Ajuntament sàpiguen que estan fent bé les coses o pel contrari que haurien de canviar per fer-les millor.

Per sort en un poble fer política, opinant i participant en qualsevol activitat, és fàcil i alhora necessari perquè tot funcioni millor. Entre tots podem fer que Sant Fruitós sigui cada dia una mica millor.