Ja n'hi ha prou.

Avui ens trobem en la mateixa situació que l'any 32 !! reclamant millores en una llei, l'Estatut, que necessariament han de tenir el vist i plau d'aquells que ni llavors, ni ara, ni mai estaran disposats a escoltar-nos.
Els nostres polítics continuen sense tenir-ho clar i ens aboquen constantment a una picabaralla amb Espanya que no és possible guanyar. Demanar millores en l'estatut i més autogovern per Catalunya topa frontalment amb la idea d'una Espanya unida que és la que es defensa arreu de l'Estat i que sempre tindrà majoria en el Parlament espanyol, que és qui ha d'aprovar qualsevol petició de Catalunya.
Ha arribat el moment de dir prou, de dir-los que no volem continuar dins de l'Estat espanyol ni d'estar sotmesos a les seves lleis ni a les seves institucions.
Hem d'independitzar-nos de forma unilateral, la única manera possible de fer-ho, i començar una nova etapa de la nostra historia amb la creació d'un estat propi dins del marc de la Unió Europea i afrontar amb valentia tot el que això suposi.
Si els nostres polítics no tenen clara aquesta via, els hi hem de fer veure nosaltres. El dissabte 10 de juliol un bon nombre de persones de les que varem anar a la manifestació ja els ho dèiem clar i català.
Cadascú de nosaltres, dins de les nostres possibilitats, hem de fer ressò d'aquesta via, la única possible, i aconseguir que els polítics als que siguem capaços d'arribar entenguin que han de canviar els seus plantejaments.
Som una nació i tenim dret a decidir lliurament el nostre futur !
Això que mai entendran ni acceptaran els espanyols, hem d'aconseguir que entenguin i acceptin tots els catalans.

10 de juliol. Un clam per la Independència.

Aquest dissabte varem viure un dia històric, 33 anys després d'aquella gran manifestació en la que reclamàvem " Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" tornàvem a baixar a Barcelona per reclamar ara ja la Independència.
De llibertat encara no la tenim tota, hi ha gent encausada i empresonada per cremar banderes espanyoles o tirar a terra el toro d'Osborne i de l'estatut val més no parlar-ne, perquè és una vergonya el que ha fet Espanya amb la que havia de ser la nostra llei fonamental, l'Estatut.
Ara ja només ens queda demanar Independència, encara que de moment alguns dels que el dissabte eren presents a la manifestació es pensen que l'autonomia encara te futur, aviat la realitat a la que ens aboca l'actitud del govern del PSOE i del PP els farà canviar d'opinió.

El temps ens donarà o ens prendrà la raó, però les coses estan canviant i els únics que poden posar pals a les rodes d'aquesta nova Catalunya que s'apropa, son els polítics catalans si no son capaços d'aprofitar aquesta força que el poble els està donant.

Amb un somriure als llavis milers de persones i famílies senceres van reclamar el que fa 15 anys encara els feia por, i pel que només 40 endarrera hauríem estat empresonats, la Independència.
Aquest crit per la independència s'estén com una taca d'oli que no te aturador i que, més d'hora que tard, ens portarà a obtenir l'Estat Català i amb ell la llibertat que fa tants anys que reclamem.
Tots plegats hem de ser conscients que demanar a Madrid no ens porta a enlloc, que ha arribat l'hora de prendre allò que és nostre i que mai ningú ens hauria d'haver pres, la nostra llibertat de ser catalans, de decidir el nostre futur, de tenir un estat propi que representi el que som i sempre serem, una nació.