Aquest dissabte varem viure un dia històric, 33 anys després d'aquella gran manifestació en la que reclamàvem " Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" tornàvem a baixar a Barcelona per reclamar ara ja la Independència.
De llibertat encara no la tenim tota, hi ha gent encausada i empresonada per cremar banderes espanyoles o tirar a terra el toro d'Osborne i de l'estatut val més no parlar-ne, perquè és una vergonya el que ha fet Espanya amb la que havia de ser la nostra llei fonamental, l'Estatut.
Ara ja només ens queda demanar Independència, encara que de moment alguns dels que el dissabte eren presents a la manifestació es pensen que l'autonomia encara te futur, aviat la realitat a la que ens aboca l'actitud del govern del PSOE i del PP els farà canviar d'opinió.
El temps ens donarà o ens prendrà la raó, però les coses estan canviant i els únics que poden posar pals a les rodes d'aquesta nova Catalunya que s'apropa, son els polítics catalans si no son capaços d'aprofitar aquesta força que el poble els està donant.
Amb un somriure als llavis milers de persones i famílies senceres van reclamar el que fa 15 anys encara els feia por, i pel que només 40 endarrera hauríem estat empresonats, la Independència.
Aquest crit per la independència s'estén com una taca d'oli que no te aturador i que, més d'hora que tard, ens portarà a obtenir l'Estat Català i amb ell la llibertat que fa tants anys que reclamem.
Tots plegats hem de ser conscients que demanar a Madrid no ens porta a enlloc, que ha arribat l'hora de prendre allò que és nostre i que mai ningú ens hauria d'haver pres, la nostra llibertat de ser catalans, de decidir el nostre futur, de tenir un estat propi que representi el que som i sempre serem, una nació.
Estic d'acord amb tu Joan. Ara be, aquests últims díes i especialment ahir, varem poder comprovar com d'estès esta l'Espanyolisme a casa nostre i el dificil camí que encara resta per fer. (l'estesa de banderes espanyoles als balcons de les nostres ciutats i pobles- mai vistes fins ara- demostra que ells també s'han desacomplexat)
ResponEliminaDissabte també varem anar a la manifestació, i el cert es que em vaig emocionar, pero encara farà falta molta pedagogía, molt d'esforç actiu per part nostre i sobretot, un lideratge fort que ens adreci cap a l'únic horitzó possible que sen's dubte es l'independència.
J.Pardo
que grans que sou!
ResponEliminai quina enveja em feu!
Jo també hi estic d'acord, Joan. M'ha agradat molt l'escrit. De fet,et dóna coratge per continuar pensant que un dia potser també nosaltres, i no tan sols els nostres fills, en podrem gaudir.
ResponEliminaCal que no s'aturin les iniciatives com aquesta i que els catalans no defallim, treballant molt sobretot a la base, des de les escoles, explicant a l'alumnat objectivament quina és la nostra història i la nostra realitat (en català, per descomptat).
Visca Catalunya Independent!
Neus Salaet
Gràcies per acompanyar-nos en aquest camí cap a la independència del nostre país.
ResponEliminaCada dia un pas més cap a la independència, això no pot tenir aturador.
gràcies
Josep Mas i Dedeu