Conec un corrupte

Jo conec un corrupte, de fet hauria dir que sóc un corrupte, però com que tot  el que queda per escrit pot ser utilitzat en contra meva, diré que en conec un que no sóc jo.

És una persona del poble que alguna vegada ha pagat factures sense IVA i per tant és un defraudador fiscal que perjudica a tota la societat. Si ara que estem en el període en el que cal fer la declaració de la renda revisem les malifetes d’aquesta persona, veurem que possiblement durant tot el 2014 ha defraudat més de 25 €. Això que a ell li pot semblar que no suposa cap delicte perquè són molt pocs diners els que defrauda, no és excusa perquè ho justifiqui i ho continuï fent.

Si tothom fes el mateix, els 25 € d’aquest personatge es podrien convertir en una quantitat molt gran.

Si per exemple 4 milions de contribuents defrauden anualment 25 €,  això suposa un frau de 100 milions d’euros i això ja seria molt més important per les arques de la hisenda pública. Us imagineu quina quantitat de milions anirien a parar a l’administració si de cop i volta tota la població deixés de defraudar ?

I si 1.000 persones riques, d’aquelles que són realment riques i que sembla ser que defrauden molt, com el Srs. Rato, Bárcenas, Millet, Pujol, Botin i sobretot les grans empreses Apple, Endesa, Banc Santander, Rumasa, paguessin a Hisenda tot el que haurien de pagar ?

Llavors estaríem parlant d’una recaptació de milers de milions d’euros que servirien per fer una societat més justa i igualitària.

A Catalunya hi ha corruptes i a Espanya encara més, perquè és a on hi tenen la seu la principals fortunes i empreses del país.

Què hem de fer perquè això no sigui així, perquè tota la societat sigui conscient que la contribució a la hisenda pública sigui quelcom percebut com un benefici per a tots i no com un robatori de l’estat als treballadors, a aquells que ens tenen la nòmina controlada, i que en canvi no controla a les grans empreses, ni als més rics ?

Calen unes lleis estrictes i sobretot una justícia que actuï sense dilació ni interferències polítiques davant dels defraudadors. Cal que els grans defraudadors paguin els diners que han defraudat, les multes que els corresponguin i que vagin a la presó. Només així els defraudadors de poble, aquells milions de contribuents que són com el que jo conec, tindran clar que no val la pena defraudar, que si tothom compleix correctament tots en sortirem beneficiats.

Però això és possible a Espanya?.... jo crec sincerament que no. La història ens recorda que l’estat espanyol i més concretament l’entorn dels seus governants, sempre han estat envoltats de corrupció i n’han fet una forma de viure que la veuen com a normal i lògica. Els que manen s’omplen les butxaques i deixen que els més propers a ells facin el mateix. D’aquesta manera tots estan igual d’implicats i ningú denuncia a ningú ( tot i que això, per sort, a vegades no és així)

Els catalans tindrem el 27 de setembre la possibilitat única de votar a aquells partits polítics que volen dotar-nos d’un nou país, on tot estarà per fer i on s’haurà de començar de zero. Un nou país al que caldrà dotar de  les estructures d’estat que ara no fan possible regenerar el país en què vivim, que seran noves i que necessàriament han de ser més bones i justes.

Jo, quan això sigui una realitat em comprometo, ara fins i tot per escrit, a no defraudar mai al meu país i a vetllar perquè el nou estat català sigui un país a on els defraudadors no hi tinguin cabuda i que a aquells que malgrat tot hi siguin, la societat i la justícia els condemni pel seu delicte.