En aquest procés
sobiranista que estem vivint entre Catalunya i Espanya s’està jugant una
partida política d’escacs, ja que per sort ha quedat lluny l’època en que una
situació com aquesta s’hauria resolt amb la força de les armes. El dia 9 de novembre els catalans van votar
massivament i van fer “escac” al govern espanyol i ara toca moure fitxa i
jugar a un Rajoy que cada cop està més
acorralat i no para d’enrocar-se. Però fer un “escac” no vol dir que s’hagi
guanyat la partida, per arribar al “escac i mat” encara ens caldrà continuar
jugant i movent fitxes amb estratègia i intel·ligència.
La partida pot ser
encara molt llarga, Espanya no es rendirà ni demanarà taules, i per tant hem de
ser prou pacients i intel·ligents com per no perdre l’avantatge que hem
aconseguit amb les votacions del 9 de novembre. No podem perdre el temps però
tampoc podem cometre una errada que ens faci perillar la victòria que cada
vegada tenim més a prop.
El dia 9 de novembre, a Sant Fruitós, prop
de 4.000 persones van anar a votar, tres vegades més que en la consulta popular
que uns quants voluntaris vàrem organitzar el 10 de juny del 2010. En ambdós
casos el resultat de les consultes no podien tenir valor jurídic, però sí
polític, i la diferència és que cada cop hi ha més gent que no té por quan sent
a parlar d’independència, que ja no té por de reclamar-la en una consulta, que
no té por i fins hi tot s’atreveix a intentar convèncer a familiars, amics i
veïns perquè també li facin costat i junts treballin per aconseguir-la.
El diumenge dia 9,
4 santfruitosencs vam fer de voluntaris al poble del Pont de Vilomara i per
això jo no vaig poder viure l’alegria de la meva família, amics i companys al
anar a votar a les meses de l’institut del nostre poble, però us asseguro que
vaig tenir un sentiment molt especial quan, a l’hora del recompte dels vots, la
cara dels voluntaris del Pont de Vilomara era de total felicitat. Penseu que en
un poble governat pel PSC-PSOE, que segons m’explicava el coordinador del
local, l’alcalde no havia volgut cedir cap espai municipal per a poder votar
fins la darrera setmana, van veure que la quantitat de gent que havia anat a
votar superava les 950 persones, ells que es pensaven que no serien gaires més
de 500, i que arribar a les 750 ja seria un èxit.
Ja ha passat el 9N.
Ja hem superat la incertesa i la por del que podia passar aquell dia després de
tantes amenaces del govern espanyol i del desinterès que encara té força gent
per la política i el procés sobiranista.
Ara estem contents
pels resultats però hem de continuar la partida per guanyar-la i per això ens
cal paciència, il·lusió, i molta determinació per no afluixar, hem de ser més
intel·ligents que els nostres contrincants.
Hem de jugar fort per fer “escac i mat” al govern espanyol i aconseguir
la nostra llibertat.
Comparteixo la teva anàlisi i visió, Joan.
ResponElimina