Declaració de Sobirania

Fa uns mesos el Parlament de Catalunya va aprovar per majoria absoluta una “declaració de sobirania” que, per resumir-la, venia a dir que els catalans tenen “el dret a decidir” el seu futur, que la sobirania popular, pel que fa als interessos de Catalunya, recau exclusivament en els catalans i no en la totalitat dels espanyols.

A Madrid aquella declaració no els va semblar important ja que no tenia efectes jurídics que poguessin canviar la situació actual de les relacions entre Espanya i Catalunya, i per tant, al ser una declaració política, una més de les moltes que darrerament estan fent els polítics catalans que defensen el nostre dret a tenir un estat propi, no donava peu a anar més enllà en el procés sobiranista que Catalunya ha iniciat.

Però ai las!, resulta que aquella declaració de  sobirania, que els espanyols, per voler-la menysprear, i els catalans per no veure-la impugnada, declaraven que només tenia implicacions polítiques, ara és tan important que el govern espanyol, a través del fiscal general de l’Estat, la vol impugnar. El per què d’aquest canvi és que s’han adonat que al darrera d’una declaració de sobirania, tot i que no tingui efectes jurídics, hi ha una ferma voluntat de trencament de “l’estatus quo” actual, i la voluntat política de molts catalans de tenir un estat propi i, per tant,  que té un valor polític a nivell internacional,  i això si que els fa molta por. Penseu que, com que legalment Catalunya no aconseguirà ser un Estat a menys que Espanya ho autoritzi, i  això no ho volen fer, aquest tema finalment s’haurà de resoldre amb l’arbitratge internacional. A Espanya comencen a veure clar que aquesta vegada els catalans no anem de “farol” i si el nostre dret a decidir el futur de Catalunya se’ls  escapa de les mans i ho han de resoldre instàncies internacionals, veuen que realment hi ha possibilitats que aconseguim allò que ens estem proposant.

Cada cosa que fa el govern espanyol per impedir la voluntat majoritària dels catalans demostra que allò que abans semblava una quimera i per a molts era impensable, demà pot ser una realitat.

L’empenta que està demostrant el President de la Generalitat i tots aquells polítics sobiranistes de diversos partits que s’han compromès en defensar la llibertat de Catalunya i el seu dret a decidir el futur del poble català, cada vegada és més real i fa més por a Madrid.

Nosaltres, la gent del carrer, hem de fer d’altaveu d’aquest procés que ja no té aturador, hem de parlar-ne per fer bullir l’olla, hem de convèncer a aquells que encara no ho tenen clar, hem de penjar estelades i assistir a trobades sobiranistes, hem de cridar independència el minut 17’14 al camp del barça, hem de demanar al nostre Ajuntament que pagui els seus tributs a l’Agencia Tributària Catalana, en definitiva, hem de fer tot el que estigui a les nostres mans perquè, només si som molt visibles i alhora majoria, les nostres aspiracions tindran la legitimació necessària perquè esdevinguin una realitat.