" Via Catalana"

A vegades es fa difícil expressar en paraules o sobre un paper el que sents, el que veus, el que has viscut en un moment determinat, i això és el que em passa després de la Diada d’enguany. El dimecres 11 de setembre molts de nosaltres vàrem poder participar en una demostració de força de voluntat de tot un poble, “ La via Catalana”, que va aplegar a centenars de milers de persones per cridar “Independència”.

Enllaçades de les mans, i formant una gegantina cadena de 400 km, hi havia persones de totes les edats i maneres de pensar, gent que feia anys que coneixia i que ara veig amb uns altres ulls, gent que treballava perquè tot funcionés, gent que somreia il·lusionada perquè tot anava bé, infants que cridaven independència amb alegria i sense por, una cosa que era impensable per a nosaltres a la seva edat.

Per uns moments vaig recordar que, quan jo tenia uns 10 anys, el meu pare ens va portar a casa una cinta de “cassete”, que circulava clandestinament entre els treballadors de la Pirelli, on hi havia gravat el discurs que Pau Casals va fer a les Nacions Unides l’any 1971 i que podreu trobar en aquest enllaç a Yuotube: http://www.youtube.com/watch?v=6KVX6fKxojk

Aquelles paraules d’un home quasi desconegut per a mi em van colpir i van marcar per sempre més el meu pensament. A casa en poques ocasions més es va parlar de política, però dins meu hi havia arrelat una llavor que va anar creixent de mica en mica i que va esdevenir un sentiment i una voluntat plena i total d’estimar Catalunya i de lluitar per la defensa de les nostres llibertats com a poble.  Doncs quan al meu voltant i formant part de la Via Catalana veia a la canalla vivint un moment històric com ha estat aquesta diada, i demanant sense por ni embuts la independència per a Catalunya, sabia que les coses havien canviat definitivament i que els joves, que tenen a les seves mans el futur del nostre país, saben el que volen i ho aconseguirem !!!

Gràcies a l’excel·lent feina de tots els que han treballat perquè “la via catalana” hagi estat un èxit, els més vells ja somnien en allò que era impensable i els més joves tenen al seu abast allò que ni els seus pares gosaven insinuar, veure Catalunya com un estat independent.

Ara no podem defallir , la nostra llibertat com a poble la tenim a tocar, siguem valents i reclamem-la, si cal cada dia i a on convingui, fins a obtenir-la.

Cadenes prèvies a la via catalana !!! 

Aquell dia sortien independentistes de sota de qualsevol mata !!!!