Jo vull ser Bonobo

Volem ser bonobos o ximpanzés ?

Fa un milió d’anys, una comunitat de primats (micos) que vivien en el centre d’Africà va quedar separada a causa de l’aparició d’un nou riu, el Congo. Els que van quedar al nord del riu van evolucionar fins a esdevenir els ximpanzés actuals i els que van quedar al sud van evolucionar cap a l’espècie que avui dia es coneix com a bonobos. Això no tindria gaire interès si no fos perquè tot i que genèticament són molt similars, el comportament social d’aquests primats és completament diferent. Els ximpanzés són agressius i violents i quan troben aliment es barallen entre ells per aconseguir-lo, de manera que els més forts són els primers a menjar. Davant d’un conflicte utilitzen la força per dirimir qui te la raó; els mascles més forts són els que, després de lluitar contra els altres, poden tenir relacions sexuals amb les femelles i el seu grup està organitzat sota el control d’un mascle dominant.

En canvi, els bonobos quan troben aliment mai no competeixen per aconseguir-lo, sinó que el comparteixen i són molt col·laboradors entre ells, juguen constantment, gaudeixen del sexe de forma recreativa i s’organitzen a l’entorn d’un matriarcat.

Els científics que han estudiat el comportament d’aquests primats han observat que, quan apareix algun problema en el grup, el resolen de manera envejable: copulen per alleugerir les tensions.

Així podem dir que “els ximpanzés resolen els seus conflictes de sexe amb poder i els bonobos els seus conflictes de poder amb sexe”. Això té, a part d’un interès científic,  implicacions socials per nosaltres ja que procedim del mateix tronc comú que aquests primats i som genèticament molt semblants a ells: si els uns i els altres han evolucionat d’una manera tant diferent en les seves relacions socials, també veiem com els humans ho hem fet en les nostres.

Entre les nostres societats, hi ha maneres de fer i de pensar que s’assemblen molt a les dels ximpanzés i altres a les dels Bonobos. Els “hippies” eren un clar exemple d’aquesta manera social de comportar-se, i el seu lema “ fes l’amor i no la guerra” sembla clarament tret del comportament social dels bonobos. De la mateixa manera, també trobem comportaments socials molt semblants en les cultures de la Polinèsia. En canvi, algunes de les societats que podem trobar arreu del món són clarament més semblants al comportament socials dels ximpanzés, i lluiten i utilitzen la força per imposar-se per sobre dels altres.

Fa pocs dies, el president Mas, en parlar de la manera de fer dels catalans, ens deia que sempre ens hem caracteritzat per cercar els pactes i la col·laboració per aconseguir allò que volem. Extrapolant tot això d’una manera molt agosarada, quan llegia el llibre de Pere Estupinyà SE=X2 (Debate, 2013) on he trobat aquestes dades i tot relacionant-ho amb el que deia el president, m’imaginava que ara que amb la independència tenim l’oportunitat d’assolir una nova manera de relacionar-nos amb els altres , jo voldria un país i una societat  més inspirada en els bonobos que ens els ximpanzés.