La “DUI” que
s’apropa.
Jo no sóc el que
ara en diuen un politòleg, els meus escrits son únicament el que anuncia el nom
d’aquesta secció, opinions de sobretaula que no sé si llegeixen gaire gent. Tot
i això ara recordo que fa més d’un any, tot parlant amb companys de feina, un
d’ells em demanava com acabaria tot això del procés sobiranista que estava
agafant tanta volada a Catalunya i pel contrari a Madrid no en volien ni sentir
a parlar. Llavors jo opinava que arribaríem a la independència perquè el Parlament
de Catalunya faria una Declaració Unilateral d’Independència (DUI) ja que
l’estat espanyol no ens deixaria fer cap referèndum.
Els meus companys
em miraven amb un somriure amable i continuàvem la conversa comentant
emprenyats com de malament ens estava tractant el Govern espanyol als catalans.
Jo llavors
fonamentava la meva opinió en 3 pilars.
1- Que el molt Honorable President de la Generalitat, el Sr. Artur
Mas, havia decidit encapçalar un camí sense retorn i que seria valent per no
fer-se endarrere i amb ell arrossegaria als votants de Convergència cap a
posicionaments independentistes que molts d’ells encara no tenien prou clars.
2- Que el Govern
Espanyol continuaria menyspreant a Catalunya i per tant seria el principal
impulsor de d’independentisme a Catalunya, fent que després de cada clatellada
que ens donava hi haguessin uns quants independentistes més.
3- Que la gent havia començat a mobilitzar-se i que,
gràcies a la feina d’uns quants, una gran majoria seria capaç de sortir sense
por ni mandra al carrer a fer ben visible la seva voluntat de guanyar la
independència per Catalunya.
El temps sembla que
m’està donant la raó i tenim un President valent que no afluixa i arrossega a
molta gent que fa uns anys no es plantejava la independència. Que des de Madrid
ens continuen ofegant cada dia més tant econòmicament com culturalment, i
finalment que el darrer 11 de setembre 1.600.000 catalans van sortir al carrer
a cridar que volem ser lliures.
Els diaris en
parlen i molts politòlegs, tant si hi estan a favor com si hi estan en contra,
ho anuncien com a més que probable. La Declaració unilateral d’Independència
(DUI) és avui en dia protagonista important en la vida política catalana i, ho
vulguin o no, per extensió també a la política espanyola.
Permeteu-me que expressi una opinió de sobretaula més. Si els catalans som capaços d’aguantar
ferms totes les clatellades, encara més fortes que ben aviat ens cauran del
Govern espanyol, no trigarem gaire a
viure la Declaració Unilateral d’Independència, i haurem de tornar a sortir al carrer per
fer visible a tot el món que això és el que desitgem i que fem costat als
politics que l’han declarat.
